No et creguis els Mitjans de Comunicació (1)

Evidentment que el tòpic popular "No et creguis els Mitjans de Comunicació" no sempre és veritat. No obstant això, aquesta frase amaga molta saviesa. Els qui ho tenen clar diuen que sempre s'ha de contrastar entre els diferents mitjans per veure la realitat, però jo crec que, fins i tot fent això, massa vegades la informació és amputada, adulterada, desviada, exagerada, sense contrastar, inclús algunes vegades falsejada massivament. Per il.lustrar-ho, agafaré un dels últims exemples a títol personal, com tants i tants d'altres.
No cal dir que com a president del Comitè Parroquial del Partit Liberal d'Escaldes-Engordany, tot i que li dono tot el meu suport, m'entristeix molt el fet que el Toni Martí abandoni el nostre vaixell per presentar-se com a independent en els pròxims comicis. Evidentment, com que ell no ve mai als congressos que fem per demanar o explicar raonaments, a qui li toca justificar-se és al menda lerenda. En l'últim que hem fet vaig haver de raonar el fet de la seva decisió personal de trencadissa i ho vaig fer utilitzant una metàfora que les 200 persones que hi havia en aquella sala van entendre perfectament. Exceptuant, casualment, un periodista del país que l'endemà l'únic que va treure publicat del que vaig dir va ser com podíem ser tan caníbals al PLA. És clar, dit així sense cap context ni raonament previ en teoria estic dient al públic el que és, quan certament el periodista no va transmetre la integritat del que vaig dir i van entendre les altres 200 persones que és exactament el contrari: que igual que a la societat en general, al Partit Liberal som cada cop més civilitzats. Ja podeu anar posant la famosa i falsa frase que l'opinió dels mitjans s'expressa únicament a l'editorial...
Aquest cercle viciós de joc brut, al qual hi juguen diàriament molts professionals dels mitjans, no aporta res de bo a la societat ja que l'únic que aconsegueixen és crispar-la innecessàriament en comptes d'evitar de posar més llenya al foc. ¿Per què ho fan? Per vendre més? ¿Per què els promocionin professionalment pel fet de publicar més polèmica de la que és? ¿Qui són, doncs, els caníbals que és mengen la informació a la seva conveniència personal o a la del seu Mitjà?

Evidentment no son exclusivament els Mitjans els únics responsables, ja que existeixen comunicadors interessats que saben molt bé aprofitar-se d’aquest joc de baixa moralitat. No obstant, els primers interessats en jugar el joc son precisament els comunicants, és a dir els professionals dels Mitjans, ja que la polèmica, desgraciadament, és el que més vent. Com a professionals d’empreses de la comunicació no depenent de la estricta realitat sinó més aviat dels beneficis que produeix la empresa Mitjà. És a dir que desgraciadament, per norma general, i així ho diuen les famoses estadístiques, quan més polèmic i més juga a aquest joc un Mitja, més ventes te. Qui n’és el responsable? Els Mitjans que donen el que el Públic demana o bé el Públic que demana el que demana? Srs. Professionals dels Mitjans resulta que les estadístiques valoren com a part més creïble de les seves empreses justament la part que no esta feta per els professionals, la dels opinadors. L’ou o la gallina? Casualitat o dubtosa moralitat?

Ja se que no és costum caçar al caçador, però desgraciadament l'única manera de generar mobilitzacions efectives en el que portem del segle XXI és generant polèmica, i això encara no és delicte malauradament. Jo en diria una situació al·lega’l de molt baixa moralitat. Doncs bé, MC's, la polèmica ja esta servida. Això si, com rarament és produeix, aquest cop del vostre cantó.

Alex Armengol