ADEU COPRINCEP

Sempre estaràs en el nostre record. Un home que ha treballat per Andorra i pels Andorrans.

MOU-TE!!!!!!PARTICIPAT!!!!

COMUNICAT

La Joventut Liberal D’Andorra recolza el Fòrum Nacional de Joventut d’Andorra en la seva iniciativa per promoure el vot entre el joves. Així mateix, La JLA no entén les recomanació de negativa per part de la Junta Electoral. Encara ho entenem menys, quan la Junta Electoral no ha actuat en casos en que formacions polítiques, que participen en el comicis, han vulnerat de manera clara i flagrant la legislació electoral del Principat.


JLA

Joves en linea

Un mal començament

Maanan Aouraghe, Secretari d’Organització de la Secció Jove del PLA

La presentació del senyor Eusebi Nomen com a candidat de la plataforma política ApC o UNC (el nom ja el decidiran aquells a qui toca ferho) a tots ens ha causat una gran sorpresa. He de confessar que, en el meu cas, ha estat en certa manera una sorpresa agradable. Una mostra prou evident que en aquest país tots tenim les mateixes oportunitats, i fins i tot podem somiar ser cap de Govern. Per tots aquells que no hem tingut la sort de néixer en aquesta terra, sense que això sigui motiu per posar en dubte el nostre patriotisme, el nomenament del senyor Nomen és una agradable notícia.

Però el senyor Nomen no ha trigat gaire a decebre. De fet, ho ha fet abans de la seva presentació com a candidat. Quan, uns dies abans, en una entrevista radiofònica, deia: “[...] Jo sóc un ciutadà del món i els partits polítics em molesten...”, segurament en aquell moment ni tan sols li havien proposat res. ¿Una relliscada? Probablement.

Però encara m’ha decebut més en la seva presentació oficial, en què se suposava que havia de presentar la seva declaració d’intencions i donar a conèixer el seu projecte. Res d’això, únicament

va carregar contra el Govern. Quina novetat! Va fer públic allò que per ell és el gran descobriment, acusant el Govern d’amagar informació sobre l’endeutament de l’Estat.
Malgrat que els meus coneixements acadèmics i professionals són ridículament limitats -res a veure amb els dels senyor Nomen-, intentaré, i amb el risc d’avorrir els lectors, exposar una breu rèplica al senyor Nomen. Ho faig a l’estil del senyor Leopoldo Badia (aquell senyor del famós informe Ninja), amb l’esperança que la lectura sigui amena per al lector:

¿Quin endeutament té el Govern?

Mitjançant decret de 31-12-2005, el Govern va emetre deute públic per un import de 260 milions d’euros (BOPA, 30/12/2005). Aquest és el famós endeutament a llarg termini.

Al tancament de l’exercici 2007, a 31 de desembre del 2007, l’endeutament del Govern es desglossava de la següent manera:
—Endeutament a llarg termini: 260 milions d’euros.
—Disposat de les pòlisses de crèdit en data 31/12/2007: 110 milions d’euros.
¿Aquestes dades són de domini públic? Sí, estan publicades a la pàgina web del ministeri de Finances (apartat Pressupost i liquidacions). És el mateix informe de tancament de comptes del
2007 que el Govern tramet al Consell General perquè sigui aprovat per la cambra, un cop els comptes són auditats pel Tribunal de Comptes.
¿Hi ha dades sobre endeutament de l’exercici 2008? El Govern, trimestralment, tal com estableix l’article 49 de la Llei general de finances públiques, tramet al Consell General un tancament provisional, en què, entre altra informació, s’exposen els imports corresponents a la
disposició de les pòlisses de crèdit.

¿Hi ha més informació publicada? En data 18/09/08, i tal com recull el Butlletí del Consell General en el número 52/2008, el Govern respon per escrit a una pregunta del conseller general Esteve López Montanya sobre les pòlisses subscrites pel Govern en data de 18 de setembre del 2008:
—169.565.573,81 euros, dels quals n’ha disposat de 155.812.831,25.
La resposta és d’accés lliure per al públic i també s’hi detallen quines lleis van autoritzar el Govern a aquest endeutament durant el 2008.

¿Per què encara no es disposa de dades de l’exercici 2008? Senzillament, perquè l’exercici 2008 no està tancat. Durant el gener 2009 i, això ho estableix la Llei general de finances públiques, es realitzen liquidacions i pagaments amb imputació al 2008. Passada aquesta data, es procedeix a elaborar els tancaments perquè siguin tramesos al Consell General abans del 31/03/2009. Així ho estableix la mencionada llei..

Senyor Nomen, pretendre començar una carrera política faltant a la veritat i acusant en fals no és un bon començament. Perquè el ciutadà pensarà que vostè no té un projecte per oferir. I la veritat, no s’equivocarà gaire. La seva afirmació de no donar a conèixer el seu programa, si més no les línies generals del seu projecte, fins que el cap de Govern convoqui les eleccions és una prova, prou evident, que no en disposa. Perquè ens podem preguntar: ¿poden influir unes setmanes de diferència en un projecte que se suposa per a tota una legislatura? Em temo que no es pot fer públic allò que encara no es té.

Publicat Al BONDIA el 27/01/2009

Una opinió de pes, bravo!!!!

La generació perduda i el mite de la caverna!

El compromís ferm dels cònsols va servir en un moment turbulent per assegurar la credibilitat

Joan Gabriel

Si… un dia em confessava platònic, potser és una afirmació agosarada, demano doncs el perdó als erudits i doctors en la matèria per la meva intrusió de manera molt simple al complex món de la filosofia, que com deien els grecs és l’estima al saber.La República és una de les grans obres del Sr. Plató i el mite de la caverna serveix al filòsof per exposar la seva visió entre el real i el virtual, perdonin també la meva mediocritat per la simple definició entre el coneixement i la realitat.Tot contemplant la meva realitat durant aquests dies de reflexió i seguint els escrits d’opinió política que diàriament ens acompanyen en els mitjans de comunicació, recordava un moment important en la meva vida, en què vaig tenir l’honor de servir a la parròquia de la Massana com a cònsol menor.Recordo, amb gran sentiment i estima, el Francesc Areny i la Sussi Rossell, el Miquel Alis i el Joan Bellera, el Josep Duró i el Ventura Espot, el Ricard Tor i el Josep M. Cairat, el Lluís Viu i l’Agustí Marfany, el Gin Casal i el Joan Tomàs, a. Xirro, i el Josep Montané, a. Jep, cònsols majors i menors durant l’època del procés constituent.Aquesta generació de persones compromeses amb el poble i el país vàrem contribuir de valent per fer possible l’estabilitat que els ciutadans ens reclamaven, vàrem constituir la taula petita de negociacions, negociant i pactant la llei de transferències als comuns i la delimitació de competències.Crec poder afirmar que realment el compromís ferm dels cònsols va servir en un moment políticament turbulent per assegurar, dins les nostres possibilitats, la credibilitat en el nostre país, que com recordarem estava malmesa per la inestabilitat política i les turbulències que va provocar dit procés. Tres eleccions generals en quatre anys.No crec que el sentiment de cap dels meus companys d’aquell moment sigui de generacions perdudes, sinó tot el contrari, durant els 15 anys següents la majoria, com molts altres, hem continuat per diferents llocs la nostra petita aportació al funcionament i al progrés del país, encara avui algun d’aquests noms forma part de la primera línia d’acció pública.Doncs, després de la meva reflexió, em faig una pregunta, potser com diria Plató, “virtual”: On caram eren els pensadors de la suposada generació perduda, o potser podríem dir del club dels poetes morts! (Dead Poets Society), la gran pel·lícula protagonitzada per Robin Williams. Potser hauríem de parlar en singular, o no?Que cadascú agafi la seva part, real o virtual. Si avui vivim el retorn del club dels poetes vius, des de la meva humil opinió hauríem de concedir la Creu de Carlemany amb distintiu d’alt rang, a tots aquells personatges que durant 15 anys amb la seva dedicació a l’acció publica han fet possible el miracle de la resurrecció política del club.I tot sigui dit per cert que gràcies als que no es van perdre, des del joc democràtic de majories i oposició hem construït una realitat, millor o pitjor, però que avui el país en disposa; dels comuns, del Consell, del Govern o d’altres organismes públics.Serveixi, doncs, la present per agrair a totes les persones que varen decidir no perdre’s en l’ombra de la caverna i des de la vida pública o la privada hem continuat treballant amb les nostres limitacions per oferir al Principat la realitat que avui tenim, millorable, segur; però l’esforç és de molts i de tots, i el resultat és el que hi ha, ni mes ni menys. Andorra ha estat i és exemple d’un petit gran país, gràcies a persones amb noms i cognoms, que amb el seu esforç i convicció, amb confiança i sobretot amb respecte han sabut forjar les bases que avui tenim per augurar un gran futur a les noves generacions, ara sí, però, és cosa de tots.

Publicat pel Diari d’Andorra el 07/01/2009