Text intervenció feta a les XIV jornades de la SAC que van tenir lloc el dia 22 de novembre de 2008, sota el títol: Els valors de la societat andorrana d'avui.
Que són els valors? Com es transmeten els valors? quina actituds tenen els joves davant els valors?Estem davant d’una pèrdua de valors, i els valors en la política ?Quins valors han de regir les nostre vides?
Bé aquests són preguntes la resposta a les quals ens fa difícil respondre a nosaltres, encara més en una exposició breu. El que farem nosaltres és donar la nostra modesta visió sobre aquests aspectes d’una manera general, aportant la nostra reflexió a aquest debat entorn dels valors que regeixen i han de regir la nostra la nostra societat.
Que entenem per valor?
Valor tot allò que fa que vesteix el ser humà de humanisme, sense els valors el ser humà quedaria despullat del seu humanisme o si més no d’una part d’aquest humanisme: Tots tenim a la ment exemples del que és un valors. Dir la veritat, la honestedat, la sinceritat, la solidaritat, el treball, l’esforç... són valors que desenvolupen d’humanisme de l’individu, en el contra oposat podem trobar els contravalors, els podem dir també valors negatius que l’individu despullen d’aquest humanisme. Una definició àmpliament acceptada és aquella que defineix els valors com a pautes p abstraccions que orienten els comportament del ser humà cap a una transformació social i a la seva realització.
Segons (Luis Beltrán Prieto Figueroa) Els valors impliquen l’existència d’una cosa o d’una persona que els posseeixen, i per l’altre banda d’un subjecte que l’aprecia o el descobreix, però no són en si mateix un cosa real tangible sinó són més aviat adherit als objectes que els sostenen. De manera que no alen res per si mateixos, sinó som nosaltres qui els atorguem importància. Depenent de la impressió personal del ser humà. I malgrat a l’afirmació inicial que deia que els valors sempre han estat present en la vida del ser humà al llarg de la existència, el criteri de valorar ha anat variant, ja que depèn del moment es fan tenint en compte valors estètics, ètics, esquemes socials, culturals, costums, de benestar, de prestigi....per tant els valors apareixen, es transformen i evolucionen
Tant importants són els valors en la nostra societat actual?
Els valors sempre han tingut una importància cap dalt en totes les societats. Precisament l’evolució d’aquests valors són la que produeix mutacions en els nuclis socials. Altrament dit, la nostra societat, tal i com la coneixem avui, amb totes les particularitat, és el resultat d’una evolució d’aquests valors al llarg del temps. Des de que uns primats van decidir posar-se drets, fa mes milions d’anys, iniciant així la historia de la humanització, plegada d’aventures, desafiament i dificultats, els valors, d’una manera o altre, han estat presents. Fent que l’aventura d’aquesta vida arribi els nostres dies. Però, ara per primera vegada, el ser humà és conscient d’una cosa. La consciencia de la seva capacita d’autodestrucció, ja sigui per mitjà de la seva obsessió i afany per les armes de destrucció massiva o bé per la seva capacitat de destruir el seu habitat natural. En una situació com aquesta els valors, i concretament alguns d’ells es tornen vitals, ja no només com una aspecte per l’evolució social sinó també per una qüestió de supervivència.
Quina actituds tenen els joves davant els valors?
Els joves necessiten valors que donen sentit a la seva existència, que guien els seus passos i que contribueixen a la plena realització. la etapa de joventut és un procés constant de recerca de models referencials que siguin autèntics transmissors de valors. No serveis de res explicar els joves que els models de valors són així i així han de ser, error, per cert, que sovint els pares i altres agent cometen. Els joves necessiten embussar-se en aquets valors i els han de viure de veritat. Tampoc val una passivitat dels que suposo han de transmetre els valors a l’espera com vagin les coses. En aquest procés tothom s’ha mullar els transmissor i els receptors, en aquest cas els joves. L’entorn familiar, els centres educatius, els amics i tot el teixit social forma part d’una font de valors. Els joves pensaran, buscaran la qualitat humanitzadora de la seva vida, criticaran les missatges, tradicionals, analitzaran els seus compromisos, assumiran responsabilitat a l’hora de viure la seva realitat present i aprendran a equivocar-se per no enfonsar-se en un mar de conformisme. La particularitat és que en la nostra societat actual els valors tradicionals han perdut la seva vigència i que els nous centres d’interès no apareixen clarament definits. Allò quer té valor apareix com desprès.
La democràcia com a valor esta en perill? No es pot parlar de democràcia sense fer menció a la política. Més que res perquè la democràcia dóna sentit a la política. Sense democràcia es pot parlar de governar sense política. Bé, Sovint sentim a dir que la política esta en crisi, que no aixeca interès i que aquells que s’hi dediquen sovint són observat per la ciutadania amb desconfiança. Cada cop les actuacions dels polítics són més criticades i jutjades. La nostra societat evoluciona amb tensions internes, a vegades fortes on individus i grups socials formulen peticions i les adrecen als seus electes . exigeixen, es mobilitzen. I fins i tot es s’arriben a formular peticions i demandes contradictòries entre si mateixes. Molt ens preguntem sobre la situació actual, on els ciutadans critiquen els seus electes i al mateix temps esperen una resposta positiva a les nostres revindicacions.
Es curiós com a vegades les enquestes poden aportar dades sorprenent. En una enquesta duta a terme a França,no fa molt temps, el 83% dels francesos creuen que la democràcia es un bon sistema polític. Fins aquí no hi ha res anormal en certa manera. El que si que sorprèn és que un terç dels enquestats veuria be un sistema conduit per un Home fort que no ha de dependre ni del parlament ni de les eleccions. Un 44% estarà a favor d’un govern d’experts. 44% troba que un govern de tecnòcrates serà millor que un de simples ciutadans elegits a les urnes. De manera que queda palès una fragilitat del lligam a la democràcia en una situació de crisi i una part de la ciutadania podria deixar seduir per formules de govern més o menys autoritàries.
Per tant, cada cop es fa més necessari, reforçar els valors democràtics, caldrà preguntar-se sobre les mesures que s’hauran de prendre, a través de l’educació i de les xarxes socials. Per educar en la democràcia. Les aules no són probablement l’única manera eficaç. L’educació en la democràcia podrà també passar a través d’una política més àmplia i que arribi a tos els àmbits de les persones. Altra aspecte és de l’afebliment de la ciutadania com a valor, reforçar els moviments associatius es una antídot a aquesta situació.
I que hem de respondre davant la pregunta: Estem davant una crisi i buit de valors?
Preocupa en primer lloc la superficialitat, el buit i la desinteriorització de l’home que el porta a viure de cara a l’exterior, turmentat entre sorolls i presses, sense saber cap a on va i qui és. Però que al mateix temps no aconsegueix fer callar aquella veu agònica i insubornable que sorgeix a dins d’ell i que li demana una major coherència en el seu procés de recerca de la felicitat. és necessari obrir camins segurs i coherents a la família, a l’escola i a la societat. Buscar valors que donen sentit a la vida. Hom pensa que avui en dia es viu sense valors. La situació social, política i, per suposat, la econòmica que vivim sembla demostrar que el món va a la “Deriva•” i que cada un tira per on pot, sense una direcció clara. Cada cop són més freqüents les noticies i informacions emeses en les mitjans de comunicació referents a corrupcions de tot tipus, que venen produint-se de forma”vergonyosa” per rellevant personatges i sectors de la nostra societat. La queixa habitual apunta a una situació general de pèrdua de valors, insolidaritat, deslleialtat, confrontacions. A tot arreu semblen fer fallida estructures, consensos i autoritats. La societat perd cohesió.
Però si ens posem a observar de manera detinguda, podem comprovar que aquesta manera de pensar no es del tot correcta. Es veritat que moltes dades i evidències ens parlen a favor d’una certa derrota moral. Però el diagnòstic no es cert si no s’explica perquè s’han produït determinats canvis. Quan descobrim aquest lògica, s’entendrà perfectament i s’explicaria que allò que sembla una pèrdua de valors s’ha d’entendre com una transformació d’aquests valors.Els essers humans tenim una forma d’orientar les nostres vides, bona o dolenta, però la tenim, encara que no ens adonem. Per això el que es important és endevinar quins valors vivim. Si són positius o negatius. El problema, en molts casos, es que els valors que vivim de forma predominant no són els millors, ni molt menys.
Per això s’ha de diferenciar amb claredat entre allò que són canvis de valors o, si és vol dir una crisi de valors, i tot allò que seria una carència d’ells. No hi ha pèrdua de valors sinó canvis significatius, ja que han estat substituïts per altres molt més efímers. Es busca el poder a qualsevol preu, el benefici ràpid, el triomf aparent, on no es qüestiona l’ús de la manipulació, l’abús d’autoritat, la falta de respecte a la dignitat humana, ni la radicalització en les nostres postures. Hem conquerit moltes coses, s’han produït importants revolucions tecnològiques i vertiginosos canvis. Tot això ha fet que, al menys a occident, tinguem moltes més coses al nostre abast, hàgim assolit majors nivells de vida, però el ser humà no se sent satisfet, sinó el contrari. Cada cop es fa més evident potenciar aquells valors que atorguen major dignitat al ser humà.
Tal i com recull el títol de la nostra intervenció els joves del Partit Liberal creiem que els valors que han de regir la nostra societat actual han de ser tots aquells que la ètica ens imposa. A vegades l’estètica des les coses, siguin tangibles o intangibles, ens produeix una certa miopia que només ens fa veure lo immediat . Els valors que defensem han ha de ser inherents a la filosofia de cada un de nosaltres, perquè aquests valors els hem de creure, fer-los nostres i defensar-los, no pel fet de que siguin políticament correctament o perquè sigui un qüestió de moda sinó perquè fermament creiem en ells. Els valors universals han de regir les persones com a membres de la societat independentment de les seves orientacions polítiques, creences religioses, costums o nivells socials.
Els valora estètics han de perdre rellevància davant els valors ètics del ser humà. Per això es fan necessaris i cabdals valors tan evidents com: Viure amb una direcció, amb equilibri; atenent les dimensions humanes (físiques, mentals, emocionals i espirituals; viure amb consciencia, valorant allò que es té; viure agraït i,sobre tot, viure gaudint el camí de la vida.
Acabaré la meva exposició amb una petita conversa, que extret sobre la direcció de les empreses. Aquesta conversa va tenir lloc fa aproximadament 2300 anys, on Pirro Rei de Epiro fou interpel•lat pel seu conseller i amic Cineas qui li va pregunta:
- Si conquereixes Roma. Que serà el següent que faràs?
- Pirro respon: Sicília és la següent porta i serà fàcil prendre-la.
- I que farà després de prendre Sicília?- Llavors passarem a Àfrica i saquejarem Cartago.
- I després de Cartago? Li va tronar a preguntar Cineas.
- Llavors li arribarà el torn a Grècia.
- I quin serà, si em permets preguntar-te, el fruit de totes aquestes conquistes?
- Un cop fetes totes aquestes conquistes- va dir Pirro- podem asseure’ns a gaudir.
- I Cineas va contestar: I No podem –va gaudir ara?
A vegades no es tant el fet d’haver d’arribar a una fita, sinó en la manera com hem sabut gaudir el camí. Moltes vegades estem esperant poder arribar per gaudir quant podem gaudir el moment present.
Moltes gràcies la vostra atenció
Entrades
