ADEU COPRINCEP

Sempre estaràs en el nostre record. Un home que ha treballat per Andorra i pels Andorrans.

MOU-TE!!!!!!PARTICIPAT!!!!

COMUNICAT

La Joventut Liberal D’Andorra recolza el Fòrum Nacional de Joventut d’Andorra en la seva iniciativa per promoure el vot entre el joves. Així mateix, La JLA no entén les recomanació de negativa per part de la Junta Electoral. Encara ho entenem menys, quan la Junta Electoral no ha actuat en casos en que formacions polítiques, que participen en el comicis, han vulnerat de manera clara i flagrant la legislació electoral del Principat.


JLA

Joves en linea

Un mal començament

Maanan Aouraghe, Secretari d’Organització de la Secció Jove del PLA

La presentació del senyor Eusebi Nomen com a candidat de la plataforma política ApC o UNC (el nom ja el decidiran aquells a qui toca ferho) a tots ens ha causat una gran sorpresa. He de confessar que, en el meu cas, ha estat en certa manera una sorpresa agradable. Una mostra prou evident que en aquest país tots tenim les mateixes oportunitats, i fins i tot podem somiar ser cap de Govern. Per tots aquells que no hem tingut la sort de néixer en aquesta terra, sense que això sigui motiu per posar en dubte el nostre patriotisme, el nomenament del senyor Nomen és una agradable notícia.

Però el senyor Nomen no ha trigat gaire a decebre. De fet, ho ha fet abans de la seva presentació com a candidat. Quan, uns dies abans, en una entrevista radiofònica, deia: “[...] Jo sóc un ciutadà del món i els partits polítics em molesten...”, segurament en aquell moment ni tan sols li havien proposat res. ¿Una relliscada? Probablement.

Però encara m’ha decebut més en la seva presentació oficial, en què se suposava que havia de presentar la seva declaració d’intencions i donar a conèixer el seu projecte. Res d’això, únicament

va carregar contra el Govern. Quina novetat! Va fer públic allò que per ell és el gran descobriment, acusant el Govern d’amagar informació sobre l’endeutament de l’Estat.
Malgrat que els meus coneixements acadèmics i professionals són ridículament limitats -res a veure amb els dels senyor Nomen-, intentaré, i amb el risc d’avorrir els lectors, exposar una breu rèplica al senyor Nomen. Ho faig a l’estil del senyor Leopoldo Badia (aquell senyor del famós informe Ninja), amb l’esperança que la lectura sigui amena per al lector:

¿Quin endeutament té el Govern?

Mitjançant decret de 31-12-2005, el Govern va emetre deute públic per un import de 260 milions d’euros (BOPA, 30/12/2005). Aquest és el famós endeutament a llarg termini.

Al tancament de l’exercici 2007, a 31 de desembre del 2007, l’endeutament del Govern es desglossava de la següent manera:
—Endeutament a llarg termini: 260 milions d’euros.
—Disposat de les pòlisses de crèdit en data 31/12/2007: 110 milions d’euros.
¿Aquestes dades són de domini públic? Sí, estan publicades a la pàgina web del ministeri de Finances (apartat Pressupost i liquidacions). És el mateix informe de tancament de comptes del
2007 que el Govern tramet al Consell General perquè sigui aprovat per la cambra, un cop els comptes són auditats pel Tribunal de Comptes.
¿Hi ha dades sobre endeutament de l’exercici 2008? El Govern, trimestralment, tal com estableix l’article 49 de la Llei general de finances públiques, tramet al Consell General un tancament provisional, en què, entre altra informació, s’exposen els imports corresponents a la
disposició de les pòlisses de crèdit.

¿Hi ha més informació publicada? En data 18/09/08, i tal com recull el Butlletí del Consell General en el número 52/2008, el Govern respon per escrit a una pregunta del conseller general Esteve López Montanya sobre les pòlisses subscrites pel Govern en data de 18 de setembre del 2008:
—169.565.573,81 euros, dels quals n’ha disposat de 155.812.831,25.
La resposta és d’accés lliure per al públic i també s’hi detallen quines lleis van autoritzar el Govern a aquest endeutament durant el 2008.

¿Per què encara no es disposa de dades de l’exercici 2008? Senzillament, perquè l’exercici 2008 no està tancat. Durant el gener 2009 i, això ho estableix la Llei general de finances públiques, es realitzen liquidacions i pagaments amb imputació al 2008. Passada aquesta data, es procedeix a elaborar els tancaments perquè siguin tramesos al Consell General abans del 31/03/2009. Així ho estableix la mencionada llei..

Senyor Nomen, pretendre començar una carrera política faltant a la veritat i acusant en fals no és un bon començament. Perquè el ciutadà pensarà que vostè no té un projecte per oferir. I la veritat, no s’equivocarà gaire. La seva afirmació de no donar a conèixer el seu programa, si més no les línies generals del seu projecte, fins que el cap de Govern convoqui les eleccions és una prova, prou evident, que no en disposa. Perquè ens podem preguntar: ¿poden influir unes setmanes de diferència en un projecte que se suposa per a tota una legislatura? Em temo que no es pot fer públic allò que encara no es té.

Publicat Al BONDIA el 27/01/2009

Una opinió de pes, bravo!!!!

La generació perduda i el mite de la caverna!

El compromís ferm dels cònsols va servir en un moment turbulent per assegurar la credibilitat

Joan Gabriel

Si… un dia em confessava platònic, potser és una afirmació agosarada, demano doncs el perdó als erudits i doctors en la matèria per la meva intrusió de manera molt simple al complex món de la filosofia, que com deien els grecs és l’estima al saber.La República és una de les grans obres del Sr. Plató i el mite de la caverna serveix al filòsof per exposar la seva visió entre el real i el virtual, perdonin també la meva mediocritat per la simple definició entre el coneixement i la realitat.Tot contemplant la meva realitat durant aquests dies de reflexió i seguint els escrits d’opinió política que diàriament ens acompanyen en els mitjans de comunicació, recordava un moment important en la meva vida, en què vaig tenir l’honor de servir a la parròquia de la Massana com a cònsol menor.Recordo, amb gran sentiment i estima, el Francesc Areny i la Sussi Rossell, el Miquel Alis i el Joan Bellera, el Josep Duró i el Ventura Espot, el Ricard Tor i el Josep M. Cairat, el Lluís Viu i l’Agustí Marfany, el Gin Casal i el Joan Tomàs, a. Xirro, i el Josep Montané, a. Jep, cònsols majors i menors durant l’època del procés constituent.Aquesta generació de persones compromeses amb el poble i el país vàrem contribuir de valent per fer possible l’estabilitat que els ciutadans ens reclamaven, vàrem constituir la taula petita de negociacions, negociant i pactant la llei de transferències als comuns i la delimitació de competències.Crec poder afirmar que realment el compromís ferm dels cònsols va servir en un moment políticament turbulent per assegurar, dins les nostres possibilitats, la credibilitat en el nostre país, que com recordarem estava malmesa per la inestabilitat política i les turbulències que va provocar dit procés. Tres eleccions generals en quatre anys.No crec que el sentiment de cap dels meus companys d’aquell moment sigui de generacions perdudes, sinó tot el contrari, durant els 15 anys següents la majoria, com molts altres, hem continuat per diferents llocs la nostra petita aportació al funcionament i al progrés del país, encara avui algun d’aquests noms forma part de la primera línia d’acció pública.Doncs, després de la meva reflexió, em faig una pregunta, potser com diria Plató, “virtual”: On caram eren els pensadors de la suposada generació perduda, o potser podríem dir del club dels poetes morts! (Dead Poets Society), la gran pel·lícula protagonitzada per Robin Williams. Potser hauríem de parlar en singular, o no?Que cadascú agafi la seva part, real o virtual. Si avui vivim el retorn del club dels poetes vius, des de la meva humil opinió hauríem de concedir la Creu de Carlemany amb distintiu d’alt rang, a tots aquells personatges que durant 15 anys amb la seva dedicació a l’acció publica han fet possible el miracle de la resurrecció política del club.I tot sigui dit per cert que gràcies als que no es van perdre, des del joc democràtic de majories i oposició hem construït una realitat, millor o pitjor, però que avui el país en disposa; dels comuns, del Consell, del Govern o d’altres organismes públics.Serveixi, doncs, la present per agrair a totes les persones que varen decidir no perdre’s en l’ombra de la caverna i des de la vida pública o la privada hem continuat treballant amb les nostres limitacions per oferir al Principat la realitat que avui tenim, millorable, segur; però l’esforç és de molts i de tots, i el resultat és el que hi ha, ni mes ni menys. Andorra ha estat i és exemple d’un petit gran país, gràcies a persones amb noms i cognoms, que amb el seu esforç i convicció, amb confiança i sobretot amb respecte han sabut forjar les bases que avui tenim per augurar un gran futur a les noves generacions, ara sí, però, és cosa de tots.

Publicat pel Diari d’Andorra el 07/01/2009

Comitè Executiu i Congrés Extraordinari de la LYMEC

La joventut liberal es va aplegar el passat 21, 22 i 23 de novembre a Brussel·les per assistir al congres extraordinari de la LYMEC (European Liberal Youth Organisation). Prop de 200 joves europeus van votar l’agenda i el pressupost pel 2009.

Entre altres temes, es va debatre de la situació econòmica europea actual, dels moviments de joves estudiants en tota Europa i dels temes de procediments interns que portaven polèmica.

D’altra banda, es van definir els eixos de reflexió que semblen urgents de cara a l’actualitat. A partir dels debats, els membres de la LYMEC es van declarar en contra de les accions del Govern britànic en front a la crisis financera a Islàndia, de la pirateria en les costes de l’est Africà , de la proposta de llei que preveu la obligatorietat dels anticonceptius per les dones als Països Baixos i per el desenvolupament de la mobilitat juvenil.

El programa d’acció 2009 de la organització es va aprovar per majoria absoluta, en aquest es troben les prioritats següent:

1. Treballar per la victòria a les properes eleccions parlamentàries europees.
2. Donar suport a la integració europea i al Tractat de Lisboa.
3. Guanyar influencia a traves de ELDR i ALDE (Grup parlamentari liberal al parlament europeu).
4. Obtenir noves adhesions en els Etats que no es troben actualment representats (França, Xipre, Portugal, etc.).
5. Desenvolupar les relacions amb les organitzacions membres de la LYMEC.

També es va acceptar la candidatura de diverses organitzacions nacionals que esdevindran membre de la LYMEC. Entre altres trobem la Joventut Liberal Croata, el Moviment Nacional de la Joventut Arminiana, la Organització de Joves Ucrainians o el Joves Republicans Georgians.

Finalment, desprès de la dimissió del membre finlandès del Bureau de la LYMEC, elegit a Barcelona al més de maig, Olesja Selivanova representant de la organització finlandesa Keskustanuoret va ser elegida com reemplaçant. Li desitgem molta sort en aquesta nova tasca!

Noëlia Souque Caldato.

VALORS, ÈTICA O ESTÈTICA?

Text intervenció feta a les XIV jornades de la SAC que van tenir lloc el dia 22 de novembre de 2008, sota el títol: Els valors de la societat andorrana d'avui.

Que són els valors? Com es transmeten els valors? quina actituds tenen els joves davant els valors?Estem davant d’una pèrdua de valors, i els valors en la política ?Quins valors han de regir les nostre vides?
Bé aquests són preguntes la resposta a les quals ens fa difícil respondre a nosaltres, encara més en una exposició breu. El que farem nosaltres és donar la nostra modesta visió sobre aquests aspectes d’una manera general, aportant la nostra reflexió a aquest debat entorn dels valors que regeixen i han de regir la nostra la nostra societat.

Que entenem per valor?
Valor tot allò que fa que vesteix el ser humà de humanisme, sense els valors el ser humà quedaria despullat del seu humanisme o si més no d’una part d’aquest humanisme: Tots tenim a la ment exemples del que és un valors. Dir la veritat, la honestedat, la sinceritat, la solidaritat, el treball, l’esforç... són valors que desenvolupen d’humanisme de l’individu, en el contra oposat podem trobar els contravalors, els podem dir també valors negatius que l’individu despullen d’aquest humanisme. Una definició àmpliament acceptada és aquella que defineix els valors com a pautes p abstraccions que orienten els comportament del ser humà cap a una transformació social i a la seva realització.

Segons (Luis Beltrán Prieto Figueroa) Els valors impliquen l’existència d’una cosa o d’una persona que els posseeixen, i per l’altre banda d’un subjecte que l’aprecia o el descobreix, però no són en si mateix un cosa real tangible sinó són més aviat adherit als objectes que els sostenen. De manera que no alen res per si mateixos, sinó som nosaltres qui els atorguem importància. Depenent de la impressió personal del ser humà. I malgrat a l’afirmació inicial que deia que els valors sempre han estat present en la vida del ser humà al llarg de la existència, el criteri de valorar ha anat variant, ja que depèn del moment es fan tenint en compte valors estètics, ètics, esquemes socials, culturals, costums, de benestar, de prestigi....per tant els valors apareixen, es transformen i evolucionen

Tant importants són els valors en la nostra societat actual?
Els valors sempre han tingut una importància cap dalt en totes les societats. Precisament l’evolució d’aquests valors són la que produeix mutacions en els nuclis socials. Altrament dit, la nostra societat, tal i com la coneixem avui, amb totes les particularitat, és el resultat d’una evolució d’aquests valors al llarg del temps. Des de que uns primats van decidir posar-se drets, fa mes milions d’anys, iniciant així la historia de la humanització, plegada d’aventures, desafiament i dificultats, els valors, d’una manera o altre, han estat presents. Fent que l’aventura d’aquesta vida arribi els nostres dies. Però, ara per primera vegada, el ser humà és conscient d’una cosa. La consciencia de la seva capacita d’autodestrucció, ja sigui per mitjà de la seva obsessió i afany per les armes de destrucció massiva o bé per la seva capacitat de destruir el seu habitat natural. En una situació com aquesta els valors, i concretament alguns d’ells es tornen vitals, ja no només com una aspecte per l’evolució social sinó també per una qüestió de supervivència.

Quina actituds tenen els joves davant els valors?
Els joves necessiten valors que donen sentit a la seva existència, que guien els seus passos i que contribueixen a la plena realització. la etapa de joventut és un procés constant de recerca de models referencials que siguin autèntics transmissors de valors. No serveis de res explicar els joves que els models de valors són així i així han de ser, error, per cert, que sovint els pares i altres agent cometen. Els joves necessiten embussar-se en aquets valors i els han de viure de veritat. Tampoc val una passivitat dels que suposo han de transmetre els valors a l’espera com vagin les coses. En aquest procés tothom s’ha mullar els transmissor i els receptors, en aquest cas els joves. L’entorn familiar, els centres educatius, els amics i tot el teixit social forma part d’una font de valors. Els joves pensaran, buscaran la qualitat humanitzadora de la seva vida, criticaran les missatges, tradicionals, analitzaran els seus compromisos, assumiran responsabilitat a l’hora de viure la seva realitat present i aprendran a equivocar-se per no enfonsar-se en un mar de conformisme. La particularitat és que en la nostra societat actual els valors tradicionals han perdut la seva vigència i que els nous centres d’interès no apareixen clarament definits. Allò quer té valor apareix com desprès.

La democràcia com a valor esta en perill? No es pot parlar de democràcia sense fer menció a la política. Més que res perquè la democràcia dóna sentit a la política. Sense democràcia es pot parlar de governar sense política. Bé, Sovint sentim a dir que la política esta en crisi, que no aixeca interès i que aquells que s’hi dediquen sovint són observat per la ciutadania amb desconfiança. Cada cop les actuacions dels polítics són més criticades i jutjades. La nostra societat evoluciona amb tensions internes, a vegades fortes on individus i grups socials formulen peticions i les adrecen als seus electes . exigeixen, es mobilitzen. I fins i tot es s’arriben a formular peticions i demandes contradictòries entre si mateixes. Molt ens preguntem sobre la situació actual, on els ciutadans critiquen els seus electes i al mateix temps esperen una resposta positiva a les nostres revindicacions.
Es curiós com a vegades les enquestes poden aportar dades sorprenent. En una enquesta duta a terme a França,no fa molt temps, el 83% dels francesos creuen que la democràcia es un bon sistema polític. Fins aquí no hi ha res anormal en certa manera. El que si que sorprèn és que un terç dels enquestats veuria be un sistema conduit per un Home fort que no ha de dependre ni del parlament ni de les eleccions. Un 44% estarà a favor d’un govern d’experts. 44% troba que un govern de tecnòcrates serà millor que un de simples ciutadans elegits a les urnes. De manera que queda palès una fragilitat del lligam a la democràcia en una situació de crisi i una part de la ciutadania podria deixar seduir per formules de govern més o menys autoritàries.
Per tant, cada cop es fa més necessari, reforçar els valors democràtics, caldrà preguntar-se sobre les mesures que s’hauran de prendre, a través de l’educació i de les xarxes socials. Per educar en la democràcia. Les aules no són probablement l’única manera eficaç. L’educació en la democràcia podrà també passar a través d’una política més àmplia i que arribi a tos els àmbits de les persones. Altra aspecte és de l’afebliment de la ciutadania com a valor, reforçar els moviments associatius es una antídot a aquesta situació.

I que hem de respondre davant la pregunta: Estem davant una crisi i buit de valors?
Preocupa en primer lloc la superficialitat, el buit i la desinteriorització de l’home que el porta a viure de cara a l’exterior, turmentat entre sorolls i presses, sense saber cap a on va i qui és. Però que al mateix temps no aconsegueix fer callar aquella veu agònica i insubornable que sorgeix a dins d’ell i que li demana una major coherència en el seu procés de recerca de la felicitat. és necessari obrir camins segurs i coherents a la família, a l’escola i a la societat. Buscar valors que donen sentit a la vida. Hom pensa que avui en dia es viu sense valors. La situació social, política i, per suposat, la econòmica que vivim sembla demostrar que el món va a la “Deriva•” i que cada un tira per on pot, sense una direcció clara. Cada cop són més freqüents les noticies i informacions emeses en les mitjans de comunicació referents a corrupcions de tot tipus, que venen produint-se de forma”vergonyosa” per rellevant personatges i sectors de la nostra societat. La queixa habitual apunta a una situació general de pèrdua de valors, insolidaritat, deslleialtat, confrontacions. A tot arreu semblen fer fallida estructures, consensos i autoritats. La societat perd cohesió.
Però si ens posem a observar de manera detinguda, podem comprovar que aquesta manera de pensar no es del tot correcta. Es veritat que moltes dades i evidències ens parlen a favor d’una certa derrota moral. Però el diagnòstic no es cert si no s’explica perquè s’han produït determinats canvis. Quan descobrim aquest lògica, s’entendrà perfectament i s’explicaria que allò que sembla una pèrdua de valors s’ha d’entendre com una transformació d’aquests valors.Els essers humans tenim una forma d’orientar les nostres vides, bona o dolenta, però la tenim, encara que no ens adonem. Per això el que es important és endevinar quins valors vivim. Si són positius o negatius. El problema, en molts casos, es que els valors que vivim de forma predominant no són els millors, ni molt menys.
Per això s’ha de diferenciar amb claredat entre allò que són canvis de valors o, si és vol dir una crisi de valors, i tot allò que seria una carència d’ells. No hi ha pèrdua de valors sinó canvis significatius, ja que han estat substituïts per altres molt més efímers. Es busca el poder a qualsevol preu, el benefici ràpid, el triomf aparent, on no es qüestiona l’ús de la manipulació, l’abús d’autoritat, la falta de respecte a la dignitat humana, ni la radicalització en les nostres postures. Hem conquerit moltes coses, s’han produït importants revolucions tecnològiques i vertiginosos canvis. Tot això ha fet que, al menys a occident, tinguem moltes més coses al nostre abast, hàgim assolit majors nivells de vida, però el ser humà no se sent satisfet, sinó el contrari. Cada cop es fa més evident potenciar aquells valors que atorguen major dignitat al ser humà.
Tal i com recull el títol de la nostra intervenció els joves del Partit Liberal creiem que els valors que han de regir la nostra societat actual han de ser tots aquells que la ètica ens imposa. A vegades l’estètica des les coses, siguin tangibles o intangibles, ens produeix una certa miopia que només ens fa veure lo immediat . Els valors que defensem han ha de ser inherents a la filosofia de cada un de nosaltres, perquè aquests valors els hem de creure, fer-los nostres i defensar-los, no pel fet de que siguin políticament correctament o perquè sigui un qüestió de moda sinó perquè fermament creiem en ells. Els valors universals han de regir les persones com a membres de la societat independentment de les seves orientacions polítiques, creences religioses, costums o nivells socials.
Els valora estètics han de perdre rellevància davant els valors ètics del ser humà. Per això es fan necessaris i cabdals valors tan evidents com: Viure amb una direcció, amb equilibri; atenent les dimensions humanes (físiques, mentals, emocionals i espirituals; viure amb consciencia, valorant allò que es té; viure agraït i,sobre tot, viure gaudint el camí de la vida.
Acabaré la meva exposició amb una petita conversa, que extret sobre la direcció de les empreses. Aquesta conversa va tenir lloc fa aproximadament 2300 anys, on Pirro Rei de Epiro fou interpel•lat pel seu conseller i amic Cineas qui li va pregunta:

- Si conquereixes Roma. Que serà el següent que faràs?

- Pirro respon: Sicília és la següent porta i serà fàcil prendre-la.

- I que farà després de prendre Sicília?- Llavors passarem a Àfrica i saquejarem Cartago.

- I després de Cartago? Li va tronar a preguntar Cineas.

- Llavors li arribarà el torn a Grècia.

- I quin serà, si em permets preguntar-te, el fruit de totes aquestes conquistes?

- Un cop fetes totes aquestes conquistes- va dir Pirro- podem asseure’ns a gaudir.

- I Cineas va contestar: I No podem –va gaudir ara?

A vegades no es tant el fet d’haver d’arribar a una fita, sinó en la manera com hem sabut gaudir el camí. Moltes vegades estem esperant poder arribar per gaudir quant podem gaudir el moment present.

Moltes gràcies la vostra atenció

Govern d’unitat nacional? No gràcies.

Abans de tot, he demanar disculpes al company Cerni Escalé de la JEV per apropiar-me d’un títol d’un dels seus article, que va publicar al Bon Dia el dia 31 de juliol d’engany, i que portava com a títol el mateix que reprodueixo jo. Tot i que podia canviar el títol em resulta que té més força repetir-lo. Atès que ve a demostrar el que pensen persones amb ideologies diferents, però que compartim uns valors democràtics iguals.

El fet es que, tal i com comenta el Cerni, sigui per la conjunta econòmica, sigui perquè les eleccions les tenim a tocar o simplement per l’aparició de les anomenades noves vies. El cert és que s’ha començat a parlar d’aquella cosa anomenada “Govern d’unitat nacional”. Però el que ens haurien d’explicar els seus suposats defensors és el perquès d’aquest interès per una mena de democràcia desfasada i pròpia de països amb una gran inestabilitat política. I no cal que ens venguin amb el cas d’Alemanya. Convé,en aquest cas, no confondre la magnèsia amb la gimnàstica.

Perquè gairebé tots estem a favor de grans pactes en aquells temes en els quals convé despullar-se de visiones ideològiques. Tot i que, aquests necessiten de gran dosi de responsabilitat i maduresa política i de no pecar de la temptació d’escombrar cap a casa. Però em temo que aquest no es l’objectiu que aquest senyors persegueixen. Perquè suposo que tampoc estan parlant d’un govern bipartit o tripartit, que en aquets cas seria del tot legítim. Dos o fins i tot tres partits ,que comparteixen idearis i programes, poden pactar un govern d’aliança. En tot cas es podria estar d’ acord o en desacord però no deixa de ser legítim.
D’alguna manera , els defensor d’aquest experiment venen i ens diuen: Mireu, podeu escoltar, estudiar i votar l’opció política i la proposta que us sembli be. De res servirà, que nosaltres venem i forçarem un govern d’unitat nacional. Si no em falla la memòria, això se’n diu Dictamocràcia o Democtadura, altrament dit, una dictadura que s’alimenta de la democràcia. Els que defensen aquest opció ens haurien d’aclarir i respondre a unes preguntes com:

- Un Govern d’unitat només per respondre a la conjuntura econòmica actua? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per suspendre l’estat de benestar? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per frenar les reformes social? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per frenar les reformes econòmiques? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional perquè no hi hagi un paper per l’oposició? No gràcies.
- Un paper per enganyar la voluntat dels ciutadans que han votat una opció concreta? No gràcies.

Andorra potser necessita de pactes per aquelles decisions que no requereixen de visions ideològiques concretes. Andorra potser necessita de decisions valentes. Però el que segur no necessita són aquells experiments que redueixen l’essència de la democràcia.

Per tant, donem la benvinguda a la tercer, quarta o, fins i tot, a una cinquena via. L’Andorra democràtica els dóna la benvinguda i els invita a exposar els seus projectes polítics. Però, Si us plau, que no insultin la intel·ligència dels nostres ciutadans demanant-los que acceptin que se’ls imposi un govern o una opció que, ni uns ni altres, han votat.

Maanan Aouraghe
Joventut Liberal d’Andorra

publicat el 24/09/2008 al:

Jo soc LIBERAL. I tu?????