Les lliçons dels PaperS.

Com és habitual he rebut aquesta setmana el número 7 de la publicació PaperS, i com també és habitual res varia: Cinc comuns i el Govern suspenen i dos corporacions són l’exemple a seguir. De totes formes es un fet comprensible, ja que és una publicació política i no és gens estrany que és lloï la gestió de les corporacions governades pel seu color polític i es critiquen els adversaris.

Dos títol, però, em criden l’atenció d’aquest publicació, i no cal reproduir els textos atès que el butlletí s’ha rebut a les bústies dels ciutadans.

D’una banda el dedicat a la gestió del Comú d’Ordino. Aquí s’acusa l’equip de govern de mala gestió, citant com exemple el fet de demanar un suplement de crèdit (segons ells un crèdit extraordinari) pels actes de la inauguració de les instal·lacions del Prat de Call. Bé posats a llegir i a repassar les publicacions del BOPA, i tret de que pateixin alguna miopia que els impedeixi veure com es gestionen els comuns governats per vostès, resulta fàcil trobar que per exemple el Comú d’Andorra la Vella ha tirat de la figura de Suplement de Crèdit, ni més ni menys, 17 vegades i totes contra endeutament. Cosa que suposa un nou endeutament de 2.462.908,54 euros. Resulta encara més sorprenent els conceptes per els quals s’han demanat alguns d’aquest suplements de crèdit. Torbem, per exemple, que es demanen 104.000 euros per fer front a despeses relatives a assessorament i coordinació en temes de comunicació (aquest partida en els pressupost del Comú pel 2007 ja disposava d’un import de 554.283,53 euros). O per exemple els 132.000 euros per la partida de “Publicitat, promoció i propaganda”, per la qual ja es preveien 448.818 euros pressupostats inicialment per l’exercici 2007. Una altra falta de previsió són les dotacions per fer front a la renovació de contractes de lloguer de diferents instal·lacions. I per la inversió aquell “mega” suplement de crèdit de 998.778 euros per fer front a les obres d’impermeabilització de la Plaça del Poble. Seguint podem trobar un altre suplement, si més no, molt sorprenent, ja que es demanen 325.000 euros per fer front al pagament de l’ISI de diferents factures. Calculant que al tipus de gravamen d’aquesta figura tributària (4%), resulta que no s’havia previst pagar l’ISI equivalent a factures per un import de més de 8 milions d’euros.

En definitiva sort que les BOPA és de domini públic i qualsevol ciutadà sense necessitat d’intermediaris ho podrà comprovar per si mateix i extreure les seves conclusions.

L’altra títol cridaner és el dedicat als companys del Comú de Canillo que, segons la publicació confonen d’interès general amb d’interès partidista. Resulta curiós parlar de confusió quan els que es confonen d’interessos són els mateixos socialdemòcrates. El passat 12 d’octubre el Comú d’Andorra la Vella, amb els seus ja coneguts anuncis a mitja plana, convocava una concentració en pro del poble de Birmània, cosa que humanitàriament és lloable, però el que resulta sorprenent és que el dia següent els mitjans de comunicació reproduïen que és el partit Socialdemòcrata qui era l’organitzador de la concentració. Un altre exemple de les seves confusions és el fet de publicar en la pàgina web del partit la publicació COMUNAL titulada “URBANISME: equipaments i obres”. Resulta poc ètic parlar de separació d’interessos quan una publicació pagada amb diners de tots la ciutadania de la parròquia la fa seva un partit polític i la publica com si fos pròpia.

Si aquest és el reflex de la gestió alternativa que tant prediquin, i aquest és l’exemple de la separació d’interessos que tant defensin, la veritat és que no ho tindran gens fàcil a argumentar, perquè sortosament la ciutadania és molt més intel·ligent dels que vostès és pensin.

Maanan Aouraghe