Joventut Liberal d'Andorra

ADEU COPRINCEP

2009-10-11T10:56:00.000-07:00

Sempre estaràs en el nostre record. Un home que ha treballat per Andorra i pels Andorrans.

MOU-TE!!!!!!PARTICIPAT!!!!

2009-04-13T05:41:00.000-07:00

COMUNICAT

2009-04-13T04:54:00.001-07:00

La Joventut Liberal D’Andorra recolza el Fòrum Nacional de Joventut d’Andorra en la seva iniciativa per promoure el vot entre el joves. Així mateix, La JLA no entén les recomanació de negativa per part de la Junta Electoral. Encara ho entenem menys, quan la Junta Electoral no ha actuat en casos en que formacions polítiques, que participen en el comicis, han vulnerat de manera clara i flagrant la legislació electoral del Principat.

JLA

Joves en linea

2009-02-22T08:44:00.000-08:00

Un mal començament

2009-02-03T11:31:00.000-08:00

Maanan Aouraghe, Secretari d’Organització de la Secció Jove del PLA

La presentació del senyor Eusebi Nomen com a candidat de la plataforma política ApC o UNC (el nom ja el decidiran aquells a qui toca ferho) a tots ens ha causat una gran sorpresa. He de confessar que, en el meu cas, ha estat en certa manera una sorpresa agradable. Una mostra prou evident que en aquest país tots tenim les mateixes oportunitats, i fins i tot podem somiar ser cap de Govern. Per tots aquells que no hem tingut la sort de néixer en aquesta terra, sense que això sigui motiu per posar en dubte el nostre patriotisme, el nomenament del senyor Nomen és una agradable notícia.

Però el senyor Nomen no ha trigat gaire a decebre. De fet, ho ha fet abans de la seva presentació com a candidat. Quan, uns dies abans, en una entrevista radiofònica, deia: “[...] Jo sóc un ciutadà del món i els partits polítics em molesten...”, segurament en aquell moment ni tan sols li havien proposat res. ¿Una relliscada? Probablement.

Però encara m’ha decebut més en la seva presentació oficial, en què se suposava que havia de presentar la seva declaració d’intencions i donar a conèixer el seu projecte. Res d’això, únicament

va carregar contra el Govern. Quina novetat! Va fer públic allò que per ell és el gran descobriment, acusant el Govern d’amagar informació sobre l’endeutament de l’Estat.
Malgrat que els meus coneixements acadèmics i professionals són ridículament limitats -res a veure amb els dels senyor Nomen-, intentaré, i amb el risc d’avorrir els lectors, exposar una breu rèplica al senyor Nomen. Ho faig a l’estil del senyor Leopoldo Badia (aquell senyor del famós informe Ninja), amb l’esperança que la lectura sigui amena per al lector:

¿Quin endeutament té el Govern?

Mitjançant decret de 31-12-2005, el Govern va emetre deute públic per un import de 260 milions d’euros (BOPA, 30/12/2005). Aquest és el famós endeutament a llarg termini.

Al tancament de l’exercici 2007, a 31 de desembre del 2007, l’endeutament del Govern es desglossava de la següent manera:
—Endeutament a llarg termini: 260 milions d’euros.
—Disposat de les pòlisses de crèdit en data 31/12/2007: 110 milions d’euros.
¿Aquestes dades són de domini públic? Sí, estan publicades a la pàgina web del ministeri de Finances (apartat Pressupost i liquidacions). És el mateix informe de tancament de comptes del
2007 que el Govern tramet al Consell General perquè sigui aprovat per la cambra, un cop els comptes són auditats pel Tribunal de Comptes.
¿Hi ha dades sobre endeutament de l’exercici 2008? El Govern, trimestralment, tal com estableix l’article 49 de la Llei general de finances públiques, tramet al Consell General un tancament provisional, en què, entre altra informació, s’exposen els imports corresponents a la
disposició de les pòlisses de crèdit.

¿Hi ha més informació publicada? En data 18/09/08, i tal com recull el Butlletí del Consell General en el número 52/2008, el Govern respon per escrit a una pregunta del conseller general Esteve López Montanya sobre les pòlisses subscrites pel Govern en data de 18 de setembre del 2008:
—169.565.573,81 euros, dels quals n’ha disposat de 155.812.831,25.
La resposta és d’accés lliure per al públic i també s’hi detallen quines lleis van autoritzar el Govern a aquest endeutament durant el 2008.

¿Per què encara no es disposa de dades de l’exercici 2008? Senzillament, perquè l’exercici 2008 no està tancat. Durant el gener 2009 i, això ho estableix la Llei general de finances públiques, es realitzen liquidacions i pagaments amb imputació al 2008. Passada aquesta data, es procedeix a elaborar els tancaments perquè siguin tramesos al Consell General abans del 31/03/2009. Així ho estableix la mencionada llei..

Senyor Nomen, pretendre començar una carrera política faltant a la veritat i acusant en fals no és un bon començament. Perquè el ciutadà pensarà que vostè no té un projecte per oferir. I la veritat, no s’equivocarà gaire. La seva afirmació de no donar a conèixer el seu programa, si més no les línies generals del seu projecte, fins que el cap de Govern convoqui les eleccions és una prova, prou evident, que no en disposa. Perquè ens podem preguntar: ¿poden influir unes setmanes de diferència en un projecte que se suposa per a tota una legislatura? Em temo que no es pot fer públic allò que encara no es té.

Publicat Al BONDIA el 27/01/2009

Una opinió de pes, bravo!!!!

2009-01-07T13:58:00.000-08:00

La generació perduda i el mite de la caverna!

El compromís ferm dels cònsols va servir en un moment turbulent per assegurar la credibilitat

Joan Gabriel

Si… un dia em confessava platònic, potser és una afirmació agosarada, demano doncs el perdó als erudits i doctors en la matèria per la meva intrusió de manera molt simple al complex món de la filosofia, que com deien els grecs és l’estima al saber.La República és una de les grans obres del Sr. Plató i el mite de la caverna serveix al filòsof per exposar la seva visió entre el real i el virtual, perdonin també la meva mediocritat per la simple definició entre el coneixement i la realitat.Tot contemplant la meva realitat durant aquests dies de reflexió i seguint els escrits d’opinió política que diàriament ens acompanyen en els mitjans de comunicació, recordava un moment important en la meva vida, en què vaig tenir l’honor de servir a la parròquia de la Massana com a cònsol menor.Recordo, amb gran sentiment i estima, el Francesc Areny i la Sussi Rossell, el Miquel Alis i el Joan Bellera, el Josep Duró i el Ventura Espot, el Ricard Tor i el Josep M. Cairat, el Lluís Viu i l’Agustí Marfany, el Gin Casal i el Joan Tomàs, a. Xirro, i el Josep Montané, a. Jep, cònsols majors i menors durant l’època del procés constituent.Aquesta generació de persones compromeses amb el poble i el país vàrem contribuir de valent per fer possible l’estabilitat que els ciutadans ens reclamaven, vàrem constituir la taula petita de negociacions, negociant i pactant la llei de transferències als comuns i la delimitació de competències.Crec poder afirmar que realment el compromís ferm dels cònsols va servir en un moment políticament turbulent per assegurar, dins les nostres possibilitats, la credibilitat en el nostre país, que com recordarem estava malmesa per la inestabilitat política i les turbulències que va provocar dit procés. Tres eleccions generals en quatre anys.No crec que el sentiment de cap dels meus companys d’aquell moment sigui de generacions perdudes, sinó tot el contrari, durant els 15 anys següents la majoria, com molts altres, hem continuat per diferents llocs la nostra petita aportació al funcionament i al progrés del país, encara avui algun d’aquests noms forma part de la primera línia d’acció pública.Doncs, després de la meva reflexió, em faig una pregunta, potser com diria Plató, “virtual”: On caram eren els pensadors de la suposada generació perduda, o potser podríem dir del club dels poetes morts! (Dead Poets Society), la gran pel·lícula protagonitzada per Robin Williams. Potser hauríem de parlar en singular, o no?Que cadascú agafi la seva part, real o virtual. Si avui vivim el retorn del club dels poetes vius, des de la meva humil opinió hauríem de concedir la Creu de Carlemany amb distintiu d’alt rang, a tots aquells personatges que durant 15 anys amb la seva dedicació a l’acció publica han fet possible el miracle de la resurrecció política del club.I tot sigui dit per cert que gràcies als que no es van perdre, des del joc democràtic de majories i oposició hem construït una realitat, millor o pitjor, però que avui el país en disposa; dels comuns, del Consell, del Govern o d’altres organismes públics.Serveixi, doncs, la present per agrair a totes les persones que varen decidir no perdre’s en l’ombra de la caverna i des de la vida pública o la privada hem continuat treballant amb les nostres limitacions per oferir al Principat la realitat que avui tenim, millorable, segur; però l’esforç és de molts i de tots, i el resultat és el que hi ha, ni mes ni menys. Andorra ha estat i és exemple d’un petit gran país, gràcies a persones amb noms i cognoms, que amb el seu esforç i convicció, amb confiança i sobretot amb respecte han sabut forjar les bases que avui tenim per augurar un gran futur a les noves generacions, ara sí, però, és cosa de tots.

Publicat pel Diari d’Andorra el 07/01/2009

Comitè Executiu i Congrés Extraordinari de la LYMEC

2008-11-25T09:01:00.001-08:00

La joventut liberal es va aplegar el passat 21, 22 i 23 de novembre a Brussel·les per assistir al congres extraordinari de la LYMEC (European Liberal Youth Organisation). Prop de 200 joves europeus van votar l’agenda i el pressupost pel 2009.

Entre altres temes, es va debatre de la situació econòmica europea actual, dels moviments de joves estudiants en tota Europa i dels temes de procediments interns que portaven polèmica.

D’altra banda, es van definir els eixos de reflexió que semblen urgents de cara a l’actualitat. A partir dels debats, els membres de la LYMEC es van declarar en contra de les accions del Govern britànic en front a la crisis financera a Islàndia, de la pirateria en les costes de l’est Africà , de la proposta de llei que preveu la obligatorietat dels anticonceptius per les dones als Països Baixos i per el desenvolupament de la mobilitat juvenil.

El programa d’acció 2009 de la organització es va aprovar per majoria absoluta, en aquest es troben les prioritats següent:

Treballar per la victòria a les properes eleccions parlamentàries europees.
Donar suport a la integració europea i al Tractat de Lisboa.
Guanyar influencia a traves de ELDR i ALDE (Grup parlamentari liberal al parlament europeu).
Obtenir noves adhesions en els Etats que no es troben actualment representats (França, Xipre, Portugal, etc.).
Desenvolupar les relacions amb les organitzacions membres de la LYMEC.

També es va acceptar la candidatura de diverses organitzacions nacionals que esdevindran membre de la LYMEC. Entre altres trobem la Joventut Liberal Croata, el Moviment Nacional de la Joventut Arminiana, la Organització de Joves Ucrainians o el Joves Republicans Georgians.

Finalment, desprès de la dimissió del membre finlandès del Bureau de la LYMEC, elegit a Barcelona al més de maig, Olesja Selivanova representant de la organització finlandesa Keskustanuoret va ser elegida com reemplaçant. Li desitgem molta sort en aquesta nova tasca!

Noëlia Souque Caldato.

VALORS, ÈTICA O ESTÈTICA?

2008-11-22T03:24:00.000-08:00

Text intervenció feta a les XIV jornades de la SAC que van tenir lloc el dia 22 de novembre de 2008, sota el títol: Els valors de la societat andorrana d'avui.

Que són els valors? Com es transmeten els valors? quina actituds tenen els joves davant els valors?Estem davant d’una pèrdua de valors, i els valors en la política ?Quins valors han de regir les nostre vides?
Bé aquests són preguntes la resposta a les quals ens fa difícil respondre a nosaltres, encara més en una exposició breu. El que farem nosaltres és donar la nostra modesta visió sobre aquests aspectes d’una manera general, aportant la nostra reflexió a aquest debat entorn dels valors que regeixen i han de regir la nostra la nostra societat.

Que entenem per valor?
Valor tot allò que fa que vesteix el ser humà de humanisme, sense els valors el ser humà quedaria despullat del seu humanisme o si més no d’una part d’aquest humanisme: Tots tenim a la ment exemples del que és un valors. Dir la veritat, la honestedat, la sinceritat, la solidaritat, el treball, l’esforç... són valors que desenvolupen d’humanisme de l’individu, en el contra oposat podem trobar els contravalors, els podem dir també valors negatius que l’individu despullen d’aquest humanisme. Una definició àmpliament acceptada és aquella que defineix els valors com a pautes p abstraccions que orienten els comportament del ser humà cap a una transformació social i a la seva realització.

Segons (Luis Beltrán Prieto Figueroa) Els valors impliquen l’existència d’una cosa o d’una persona que els posseeixen, i per l’altre banda d’un subjecte que l’aprecia o el descobreix, però no són en si mateix un cosa real tangible sinó són més aviat adherit als objectes que els sostenen. De manera que no alen res per si mateixos, sinó som nosaltres qui els atorguem importància. Depenent de la impressió personal del ser humà. I malgrat a l’afirmació inicial que deia que els valors sempre han estat present en la vida del ser humà al llarg de la existència, el criteri de valorar ha anat variant, ja que depèn del moment es fan tenint en compte valors estètics, ètics, esquemes socials, culturals, costums, de benestar, de prestigi....per tant els valors apareixen, es transformen i evolucionen

Tant importants són els valors en la nostra societat actual?
Els valors sempre han tingut una importància cap dalt en totes les societats. Precisament l’evolució d’aquests valors són la que produeix mutacions en els nuclis socials. Altrament dit, la nostra societat, tal i com la coneixem avui, amb totes les particularitat, és el resultat d’una evolució d’aquests valors al llarg del temps. Des de que uns primats van decidir posar-se drets, fa mes milions d’anys, iniciant així la historia de la humanització, plegada d’aventures, desafiament i dificultats, els valors, d’una manera o altre, han estat presents. Fent que l’aventura d’aquesta vida arribi els nostres dies. Però, ara per primera vegada, el ser humà és conscient d’una cosa. La consciencia de la seva capacita d’autodestrucció, ja sigui per mitjà de la seva obsessió i afany per les armes de destrucció massiva o bé per la seva capacitat de destruir el seu habitat natural. En una situació com aquesta els valors, i concretament alguns d’ells es tornen vitals, ja no només com una aspecte per l’evolució social sinó també per una qüestió de supervivència.

Quina actituds tenen els joves davant els valors?
Els joves necessiten valors que donen sentit a la seva existència, que guien els seus passos i que contribueixen a la plena realització. la etapa de joventut és un procés constant de recerca de models referencials que siguin autèntics transmissors de valors. No serveis de res explicar els joves que els models de valors són així i així han de ser, error, per cert, que sovint els pares i altres agent cometen. Els joves necessiten embussar-se en aquets valors i els han de viure de veritat. Tampoc val una passivitat dels que suposo han de transmetre els valors a l’espera com vagin les coses. En aquest procés tothom s’ha mullar els transmissor i els receptors, en aquest cas els joves. L’entorn familiar, els centres educatius, els amics i tot el teixit social forma part d’una font de valors. Els joves pensaran, buscaran la qualitat humanitzadora de la seva vida, criticaran les missatges, tradicionals, analitzaran els seus compromisos, assumiran responsabilitat a l’hora de viure la seva realitat present i aprendran a equivocar-se per no enfonsar-se en un mar de conformisme. La particularitat és que en la nostra societat actual els valors tradicionals han perdut la seva vigència i que els nous centres d’interès no apareixen clarament definits. Allò quer té valor apareix com desprès.

La democràcia com a valor esta en perill? No es pot parlar de democràcia sense fer menció a la política. Més que res perquè la democràcia dóna sentit a la política. Sense democràcia es pot parlar de governar sense política. Bé, Sovint sentim a dir que la política esta en crisi, que no aixeca interès i que aquells que s’hi dediquen sovint són observat per la ciutadania amb desconfiança. Cada cop les actuacions dels polítics són més criticades i jutjades. La nostra societat evoluciona amb tensions internes, a vegades fortes on individus i grups socials formulen peticions i les adrecen als seus electes . exigeixen, es mobilitzen. I fins i tot es s’arriben a formular peticions i demandes contradictòries entre si mateixes. Molt ens preguntem sobre la situació actual, on els ciutadans critiquen els seus electes i al mateix temps esperen una resposta positiva a les nostres revindicacions.
Es curiós com a vegades les enquestes poden aportar dades sorprenent. En una enquesta duta a terme a França,no fa molt temps, el 83% dels francesos creuen que la democràcia es un bon sistema polític. Fins aquí no hi ha res anormal en certa manera. El que si que sorprèn és que un terç dels enquestats veuria be un sistema conduit per un Home fort que no ha de dependre ni del parlament ni de les eleccions. Un 44% estarà a favor d’un govern d’experts. 44% troba que un govern de tecnòcrates serà millor que un de simples ciutadans elegits a les urnes. De manera que queda palès una fragilitat del lligam a la democràcia en una situació de crisi i una part de la ciutadania podria deixar seduir per formules de govern més o menys autoritàries.
Per tant, cada cop es fa més necessari, reforçar els valors democràtics, caldrà preguntar-se sobre les mesures que s’hauran de prendre, a través de l’educació i de les xarxes socials. Per educar en la democràcia. Les aules no són probablement l’única manera eficaç. L’educació en la democràcia podrà també passar a través d’una política més àmplia i que arribi a tos els àmbits de les persones. Altra aspecte és de l’afebliment de la ciutadania com a valor, reforçar els moviments associatius es una antídot a aquesta situació.

I que hem de respondre davant la pregunta: Estem davant una crisi i buit de valors?
Preocupa en primer lloc la superficialitat, el buit i la desinteriorització de l’home que el porta a viure de cara a l’exterior, turmentat entre sorolls i presses, sense saber cap a on va i qui és. Però que al mateix temps no aconsegueix fer callar aquella veu agònica i insubornable que sorgeix a dins d’ell i que li demana una major coherència en el seu procés de recerca de la felicitat. és necessari obrir camins segurs i coherents a la família, a l’escola i a la societat. Buscar valors que donen sentit a la vida. Hom pensa que avui en dia es viu sense valors. La situació social, política i, per suposat, la econòmica que vivim sembla demostrar que el món va a la “Deriva•” i que cada un tira per on pot, sense una direcció clara. Cada cop són més freqüents les noticies i informacions emeses en les mitjans de comunicació referents a corrupcions de tot tipus, que venen produint-se de forma”vergonyosa” per rellevant personatges i sectors de la nostra societat. La queixa habitual apunta a una situació general de pèrdua de valors, insolidaritat, deslleialtat, confrontacions. A tot arreu semblen fer fallida estructures, consensos i autoritats. La societat perd cohesió.
Però si ens posem a observar de manera detinguda, podem comprovar que aquesta manera de pensar no es del tot correcta. Es veritat que moltes dades i evidències ens parlen a favor d’una certa derrota moral. Però el diagnòstic no es cert si no s’explica perquè s’han produït determinats canvis. Quan descobrim aquest lògica, s’entendrà perfectament i s’explicaria que allò que sembla una pèrdua de valors s’ha d’entendre com una transformació d’aquests valors.Els essers humans tenim una forma d’orientar les nostres vides, bona o dolenta, però la tenim, encara que no ens adonem. Per això el que es important és endevinar quins valors vivim. Si són positius o negatius. El problema, en molts casos, es que els valors que vivim de forma predominant no són els millors, ni molt menys.
Per això s’ha de diferenciar amb claredat entre allò que són canvis de valors o, si és vol dir una crisi de valors, i tot allò que seria una carència d’ells. No hi ha pèrdua de valors sinó canvis significatius, ja que han estat substituïts per altres molt més efímers. Es busca el poder a qualsevol preu, el benefici ràpid, el triomf aparent, on no es qüestiona l’ús de la manipulació, l’abús d’autoritat, la falta de respecte a la dignitat humana, ni la radicalització en les nostres postures. Hem conquerit moltes coses, s’han produït importants revolucions tecnològiques i vertiginosos canvis. Tot això ha fet que, al menys a occident, tinguem moltes més coses al nostre abast, hàgim assolit majors nivells de vida, però el ser humà no se sent satisfet, sinó el contrari. Cada cop es fa més evident potenciar aquells valors que atorguen major dignitat al ser humà.
Tal i com recull el títol de la nostra intervenció els joves del Partit Liberal creiem que els valors que han de regir la nostra societat actual han de ser tots aquells que la ètica ens imposa. A vegades l’estètica des les coses, siguin tangibles o intangibles, ens produeix una certa miopia que només ens fa veure lo immediat . Els valors que defensem han ha de ser inherents a la filosofia de cada un de nosaltres, perquè aquests valors els hem de creure, fer-los nostres i defensar-los, no pel fet de que siguin políticament correctament o perquè sigui un qüestió de moda sinó perquè fermament creiem en ells. Els valors universals han de regir les persones com a membres de la societat independentment de les seves orientacions polítiques, creences religioses, costums o nivells socials.
Els valora estètics han de perdre rellevància davant els valors ètics del ser humà. Per això es fan necessaris i cabdals valors tan evidents com: Viure amb una direcció, amb equilibri; atenent les dimensions humanes (físiques, mentals, emocionals i espirituals; viure amb consciencia, valorant allò que es té; viure agraït i,sobre tot, viure gaudint el camí de la vida.
Acabaré la meva exposició amb una petita conversa, que extret sobre la direcció de les empreses. Aquesta conversa va tenir lloc fa aproximadament 2300 anys, on Pirro Rei de Epiro fou interpel•lat pel seu conseller i amic Cineas qui li va pregunta:

- Si conquereixes Roma. Que serà el següent que faràs?

- Pirro respon: Sicília és la següent porta i serà fàcil prendre-la.

- I que farà després de prendre Sicília?- Llavors passarem a Àfrica i saquejarem Cartago.

- I després de Cartago? Li va tronar a preguntar Cineas.

- Llavors li arribarà el torn a Grècia.

- I quin serà, si em permets preguntar-te, el fruit de totes aquestes conquistes?

- Un cop fetes totes aquestes conquistes- va dir Pirro- podem asseure’ns a gaudir.

- I Cineas va contestar: I No podem –va gaudir ara?

A vegades no es tant el fet d’haver d’arribar a una fita, sinó en la manera com hem sabut gaudir el camí. Moltes vegades estem esperant poder arribar per gaudir quant podem gaudir el moment present.

Moltes gràcies la vostra atenció

Govern d’unitat nacional? No gràcies.

2008-09-24T11:35:00.000-07:00

Abans de tot, he demanar disculpes al company Cerni Escalé de la JEV per apropiar-me d’un títol d’un dels seus article, que va publicar al Bon Dia el dia 31 de juliol d’engany, i que portava com a títol el mateix que reprodueixo jo. Tot i que podia canviar el títol em resulta que té més força repetir-lo. Atès que ve a demostrar el que pensen persones amb ideologies diferents, però que compartim uns valors democràtics iguals.

El fet es que, tal i com comenta el Cerni, sigui per la conjunta econòmica, sigui perquè les eleccions les tenim a tocar o simplement per l’aparició de les anomenades noves vies. El cert és que s’ha començat a parlar d’aquella cosa anomenada “Govern d’unitat nacional”. Però el que ens haurien d’explicar els seus suposats defensors és el perquès d’aquest interès per una mena de democràcia desfasada i pròpia de països amb una gran inestabilitat política. I no cal que ens venguin amb el cas d’Alemanya. Convé,en aquest cas, no confondre la magnèsia amb la gimnàstica.

Perquè gairebé tots estem a favor de grans pactes en aquells temes en els quals convé despullar-se de visiones ideològiques. Tot i que, aquests necessiten de gran dosi de responsabilitat i maduresa política i de no pecar de la temptació d’escombrar cap a casa. Però em temo que aquest no es l’objectiu que aquest senyors persegueixen. Perquè suposo que tampoc estan parlant d’un govern bipartit o tripartit, que en aquets cas seria del tot legítim. Dos o fins i tot tres partits ,que comparteixen idearis i programes, poden pactar un govern d’aliança. En tot cas es podria estar d’ acord o en desacord però no deixa de ser legítim.
D’alguna manera , els defensor d’aquest experiment venen i ens diuen: Mireu, podeu escoltar, estudiar i votar l’opció política i la proposta que us sembli be. De res servirà, que nosaltres venem i forçarem un govern d’unitat nacional. Si no em falla la memòria, això se’n diu Dictamocràcia o Democtadura, altrament dit, una dictadura que s’alimenta de la democràcia. Els que defensen aquest opció ens haurien d’aclarir i respondre a unes preguntes com:

- Un Govern d’unitat només per respondre a la conjuntura econòmica actua? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per suspendre l’estat de benestar? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per frenar les reformes social? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional per frenar les reformes econòmiques? No gràcies.
- Un govern d’unitat nacional perquè no hi hagi un paper per l’oposició? No gràcies.
- Un paper per enganyar la voluntat dels ciutadans que han votat una opció concreta? No gràcies.

Andorra potser necessita de pactes per aquelles decisions que no requereixen de visions ideològiques concretes. Andorra potser necessita de decisions valentes. Però el que segur no necessita són aquells experiments que redueixen l’essència de la democràcia.

Per tant, donem la benvinguda a la tercer, quarta o, fins i tot, a una cinquena via. L’Andorra democràtica els dóna la benvinguda i els invita a exposar els seus projectes polítics. Però, Si us plau, que no insultin la intel·ligència dels nostres ciutadans demanant-los que acceptin que se’ls imposi un govern o una opció que, ni uns ni altres, han votat.

Maanan Aouraghe
Joventut Liberal d’Andorra

publicat el 24/09/2008 al:

Jo soc LIBERAL. I tu?????

2008-09-15T12:53:00.000-07:00

Primer seminari ELF "Europe ... in practice" a Brussel·les

2008-09-04T23:25:00.000-07:00

Del 25 al 28 d’agost es va celebrar a Brussel·les el primer seminari ELF (European Liberal Forum) en col·laboració amb la LYMEC (European Liberal Youth Organisation) sota la temàtica “Europe... in Practice”. - ELF, associació sense ànims de lucre, es va crear el 25 de gener del 2008 amb l’objectiu de reunir organitzacions polítiques nacionals liberals, democràtiques i reformistes per debatre de diverses temàtiques europees, particularment de cara als joves europeus. ELF va lligada amb el partit ELDR (European Liberal Democrats) i el grup parlamentari europeu ALDE (Alliance of Liberals and Democrats for Europe).-

El passat seminari anava dirigit als joves europeus que no es troben familiaritzats amb la Unió Europea. 30 participants provenint de tota Europa (Itàlia, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Polònia, Espanya, Lituània, Albània etc.) es van aplegar per adquirir coneixements sobre el funcionament pràctic de la UE i les seves institucions, particularment el procés legislatiu. La recent directiva sobre “Televisió sense fronteres” va ser l’exemple conductor del programa, a traves dels seus diversos actors i participants.

Els participants van poder gaudir de la visita del Parlament europeu com a introducció al programa. A continuació, el “Shadow Rapporteur”(diputat encarregat de reunir les diverses propostes i modificacions aportades pels parlamentaris dels seu grup a un projecte de llei del parlament) del grup ALDE, Ignasi Guardans va donar el punt de vista parlamentari sobre l’adopció de la directiva, seguit per Jean-Eric Cockborne, membre de la Direcció General Informació Societat i Mitjans de comunicació de la Comissió europea. Els demés oradors van presentar el punt de vista dels Lobbies (organismes diversos que representen els interessos de persones privades prop de les institucions europees) i la seva influencia pràctica.

Finalment, els participants van tornar amb una panoràmica general del procés decisional del Parlament Europeu a l’hora d’adoptar un text proposat per la Comissió europea. Les úniques objeccions van residir en el fet de centrar-se en la institució parlamentària deixant de costat les demés institucions i informacions bàsiques sobre la totalitat del procés legislatiu.

Donem les gràcies a l’ELF per l’organització i a la LYMEC per la iniciativa.

Noëlia Souque Caldato.

De l’andorranitat a Prada i de l’ànima de la humanitat a Andorra

2008-08-31T06:33:00.000-07:00

Fa una setmana, a la Universitat Catalana d’Estiu, es va debatre sobre el concepte d’andorranitat. Un munt de polítics i personalitats del nostre país van donar el seu paper sobre la qüestió. Alguns, fins i tot, van avisar del greu risc que corre la nostra identitat andorrana –he d’admetre que a vegades aquests discursos em fan una mica de por, però s’ha d’admetre que és una qüestió que convida al debat.

Aquesta setmana, però, és el torn de la nostra universitat d’estiu, l’ANDORRANA, que per cert arriba al seu quart de segle d’existència. Raó per la qual és la nostra obligació felicitar els que han treballat i treballen de valent per fer realitat cada edició.
L’edició d’enguany porta un títol molt original i per reflexionar: L’ànima de la humanitat, el patrimoni cultural immaterial. Un terme de tant abast i tan ampli que pot encabir totes aquelles manifestacions intangibles de l’esser humà. Fins i tot hi podem incloure el concepte de la nostra identitat.
Però en la nostra universitat, ja en el seu equador, de polítics nostres se n’ha vist ben pocs. La veritat és que tampoc han sigut molt presents en les edicions anteriors, llevat d’alguna excepció. Entre altres temes s’hi va debatre la igualtat de gènere (2007), la immigració (2006), les grandeses i misèries del segle XX (2005), la societat i l’individu (2004)... Tots ells, temes que conviden a la reflexió.
És cert que la nostra universitat d’estiu defuig de connotacions polítiques. Es tracta d’un espai obert en què, de manera objectiva, els experts exposen temes importants i nosaltres, els assistents, aprenem, preguntem, repliquem i debatem. Evidentment, no és que trobem a faltar els nostres estimats polítics com a oradors, sinó més aviat com a oients. I qui sap, fins i tot poden aportar alguna reflexió important. El cap de Govern va manifestar en el discurs d’inauguració:
“Sovint els polítics ens preocupem del benestar material dels ciutadans i ens oblidem del benestar immaterial.” Més clar que l’aigua.
No podem anar a debatre la nostra identitat andorrana a Prada i menysprear un espai de debat tan important com la nostra universitat d’estiu; menys encara amb la temàtica d’enguany. Realment els nostres polítics andorrans han perdut una excel·lent ocasió d’aprendre i sobretot de debatre i compartir aquell concepte d’andorranitat entre tots nosaltres. Però més que mai han fet l’andorrà.
Acabo amb unes paraules del líder del Partit Conservador britànic, David Cameron, que diu: “És hora d’admetre que la vida no solament és diner, i que no només ens preocupa el producte interior brut, sinó també el benestar general. Es tracta de la bellesa del nostre entorn, la qualitat de la nostra cultura i, sobretot, de la força de les nostres relacions. Pertànyer a algú o a algun lloc produeix una immensa satisfacció.”

Maanan Aouraghe

Comunicat referent als atacs difamatoris rebuts

2008-08-25T07:50:00.000-07:00

Tots els membres de la secció jove del Partit Liberal d’Andorra condemnen de manera energètica i repudiem els actes difamatoris que s’han dirigit contra la persona del ministre de Justícia i Interior i els membres de direcció del cos de bombers. Així mateix, condemnem l’atac dirigit contra el Partit Liberal d’Andorra, una organització democràtica, per tal de desprestigiar-la.

El tarannà democràtic, de sentit comú i dialogant del nostre company Antoni Riberaigua, ha estat a bastament demostrat al llarg de la seva carrera política. I per aquesta raó nosaltres, Joves del Partir Liberal, li donem tota el nostre recolzament i la nostra confiança.

Acabem felicitant-nos i agraint les mostres de condemna rebudes per part de diferents sectors de la societat.
Joventut Liberal d’Andorra

Properament!!!!....

2008-08-24T11:19:00.000-07:00

- Aportacions i opinions.

- Actualitat secció jove.

- Les nostres propostes pel programa electoral 2009.

El repte verd dels liberals

2008-07-19T05:21:00.000-07:00

2008-06-07T05:39:00.000-07:00

Gongrés LYMEC 29- 04 maig 2008

2008-04-21T23:23:00.000-07:00

I'm A Liberal!!!!!

2008-02-04T11:24:00.000-08:00

Globalisation is good for you

2007-11-28T10:31:00.000-08:00

Els Joves diguem Si!!!

2007-11-18T11:31:00.000-08:00

Aquestes són propostes extretes dels programes Liberals i nosaltres, joves del PLA, deiem:

Si a: Mantenir les ajudes al lloguer d’habitatge pels jove actualitzades d’acord amb el cost de la vida.
Si a: Un pla per sensibilitzar els joves amb el respecte amb medi ambient i la sostenibilitat.
Si a: Locals i suport a les associacions i clubs per tal que desenvolupin les seves activitats.
Si a: Reformar i remodelar les instal·lacions esportives ja existents.
Si a: Facilitar l’accés dels joves a les Technologies de la informació i comunicació.
Si al: Pla local de la joventut que permet fixar polítiques i desenvolupar les iniciatives dirigides pels i les joves .
Si al: Suport a iniciatives de voluntariat impulsades pels joves.
Si a: la Borsa de treball destinada a la gent jove que cerca una activitat durant les èpoques d’estiu i les temporades d’hivern.
Si a: Incrementar el servei de Bus Nocturn en èpoques d’activitats festives perquè els joves puguin assistir a actes nocturns d’altres parròquies.
Si a: Un local per la reunió del joves i un dinamitzador a la seva disposició.
Si a: Un punt pels joves.
Si a: Programes d’acció i cooperació entre els joves de la parròquia i altres.
Si a: Una casa de colònies per fomentar la cooperació, la solidaritat i la convivència.
Si a: WiFi a tota la parròquia, perquè els joves sempre estiguin connectats.
Si a: Un camp de mini futbol a Llorts.
Si a: Competicions esportives pels joves.
Si a: Ajudes al lloguer
Si a: Construir un espai Jove
Si a: Activitats culturals per a joves.
Si a: Espais de lleures “Skate Park”
Si a: Activitats d’estius pels joves.
Si a: Suport a les iniciatives de les entitats esportives.
Si a: Campanyes mediambientals, socials i culturals a les escoles i als espais joves.
Si a: Impuls al voluntariat com eina de cohesió social.
Si a: Crear el departament de Joventut per coordinar les polítiques i iniciatives dirigides als joves.
Si a: Implantar el Consell dels Joves.
Si a: Continuar impulsant la figura de l’educador de carrer.
Si a: Crear un centre de dinamització i informació juvenil.
Si a: Ampliar el Campus Universitari
Si a: Crear un centre d’experimentació de la informàtica i el videojoc.
Si a: Crear una seu per a joves emprenedors i viver d’empreses i noves professions.

Nosaltres els sotasignats creiem que en política de joventut:

2007-11-13T16:23:00.001-08:00

- Els comuns han de desenvolupar plans i polítiques de joventut d’una manera consensuada amb els joves i les entitats juvenils que els representen.
- Han d’establir actuacions concretes i plans d’actuació definits en política de joventut.
- Els comuns han d’harmonitzar les polítiques dirigides als joves per tal que tots els jovents es beneficiïn de les actuacions sigui quin segui la parròquia on resideixen.
- Han de desenvolupar polítiques d’habitatge dirigides als joves.
- Han de coordinar amb el govern les polítiques de formació i informació dirigides als joves.
- Han de fomentar polítiques de cohesió socials dirigides als joves.
- Han de fer participar els joves en l’establiment i la definició de les actuació culturals, esportives i d’oci que les diferents conselleries dels comuns duen a terme.
- Han de treballar amb els joves per tal de crear una cultura de sostenibilitat i de protecció del medi ambient.

I tu, hi dius alguna cosa???

Assamblea IFLRY: Andorra, del 14 al 17 de desembre de 2006

2007-11-11T10:04:00.000-08:00

No et creguis els Mitjans de Comunicació (2)

2007-11-09T03:27:00.000-08:00

Llastimosament aquesta setmana m’he trobat amb un altre il·lustració del dit popular “No et creguis els mitjans de comunicació” en la que en soc part implicada. Aquest cop però, la evidencia de la incongruència s’ha fet evident per molta gent, ja que curiosament mentres un dels diaris s’inventa la noticia, l’altre publicava la realitat. Llàstima per a mi i per els que represento perquè que no tothom és llegeix els dos diaris.

Aquest cop el periodista protagonista ha estat el Sr. Toni Solanelles del Diari d’Andorra, que dimarts passat va publicar un article intitulat “L’espasa de Dàmocles de Martí”, en el que es contradeia, totalment, l’article publicat el mateix dia a el Periòdic. El que si puc certificar, en recolzament de la veracitat de l’escrit del Periòdic, és que aquest mitjà és va posar en contacte directe amb mi en tant que president del Comitè Parroquial del PLA d’E-E. D’aquesta manera van poder contrastar tota la informació de que disposaven, i ho van fer de primera ma.

Vostè Sr. Solanelles, i a saber perquè, mai no em va trucar per contrastar la informació. Per tant, en aquest cas, tot allò que va escriure resulta més que allunyat de la realitat. Evidentment que no qüestiono la seva professionalitat, Sr. Solanelles, i evidentment que no el faig responsable de la manca de certesa les seves fonts anònimes. Per això estic jo, per ajudar-lo a adonar-se’n que moltes vegades les fonts enganyen interessadament. Les seves també, Sr. Solanelles. El tinc considerat com un dels “Top 10” dels mitjans de premsa andorrans, i no voldria haver de descavalcar-l’ho d’aquest ranking, i per això el convido públicament a contactar-me sempre que vulgui per contrastar directament amb mi, qualsevol tema referent al meu comitè. No voldria que aquesta invitació és malentengués, ja que esta buida de qualsevol interès vetllat, ho dic amb tota sinceritat. En tot allò que jo pugui, jo, Sr. Solanelles, l’ajudaré a que el seu públic conservi la independència i la veracitat de la informació. Per això estem els Politics, per ajudar als ciutadans.

Alex Armengol

No et creguis els Mitjans de Comunicació (1)

2007-11-09T03:12:00.000-08:00

Evidentment que el tòpic popular "No et creguis els Mitjans de Comunicació" no sempre és veritat. No obstant això, aquesta frase amaga molta saviesa. Els qui ho tenen clar diuen que sempre s'ha de contrastar entre els diferents mitjans per veure la realitat, però jo crec que, fins i tot fent això, massa vegades la informació és amputada, adulterada, desviada, exagerada, sense contrastar, inclús algunes vegades falsejada massivament. Per il.lustrar-ho, agafaré un dels últims exemples a títol personal, com tants i tants d'altres.
No cal dir que com a president del Comitè Parroquial del Partit Liberal d'Escaldes-Engordany, tot i que li dono tot el meu suport, m'entristeix molt el fet que el Toni Martí abandoni el nostre vaixell per presentar-se com a independent en els pròxims comicis. Evidentment, com que ell no ve mai als congressos que fem per demanar o explicar raonaments, a qui li toca justificar-se és al menda lerenda. En l'últim que hem fet vaig haver de raonar el fet de la seva decisió personal de trencadissa i ho vaig fer utilitzant una metàfora que les 200 persones que hi havia en aquella sala van entendre perfectament. Exceptuant, casualment, un periodista del país que l'endemà l'únic que va treure publicat del que vaig dir va ser com podíem ser tan caníbals al PLA. És clar, dit així sense cap context ni raonament previ en teoria estic dient al públic el que és, quan certament el periodista no va transmetre la integritat del que vaig dir i van entendre les altres 200 persones que és exactament el contrari: que igual que a la societat en general, al Partit Liberal som cada cop més civilitzats. Ja podeu anar posant la famosa i falsa frase que l'opinió dels mitjans s'expressa únicament a l'editorial...
Aquest cercle viciós de joc brut, al qual hi juguen diàriament molts professionals dels mitjans, no aporta res de bo a la societat ja que l'únic que aconsegueixen és crispar-la innecessàriament en comptes d'evitar de posar més llenya al foc. ¿Per què ho fan? Per vendre més? ¿Per què els promocionin professionalment pel fet de publicar més polèmica de la que és? ¿Qui són, doncs, els caníbals que és mengen la informació a la seva conveniència personal o a la del seu Mitjà?

Evidentment no son exclusivament els Mitjans els únics responsables, ja que existeixen comunicadors interessats que saben molt bé aprofitar-se d’aquest joc de baixa moralitat. No obstant, els primers interessats en jugar el joc son precisament els comunicants, és a dir els professionals dels Mitjans, ja que la polèmica, desgraciadament, és el que més vent. Com a professionals d’empreses de la comunicació no depenent de la estricta realitat sinó més aviat dels beneficis que produeix la empresa Mitjà. És a dir que desgraciadament, per norma general, i així ho diuen les famoses estadístiques, quan més polèmic i més juga a aquest joc un Mitja, més ventes te. Qui n’és el responsable? Els Mitjans que donen el que el Públic demana o bé el Públic que demana el que demana? Srs. Professionals dels Mitjans resulta que les estadístiques valoren com a part més creïble de les seves empreses justament la part que no esta feta per els professionals, la dels opinadors. L’ou o la gallina? Casualitat o dubtosa moralitat?

Ja se que no és costum caçar al caçador, però desgraciadament l'única manera de generar mobilitzacions efectives en el que portem del segle XXI és generant polèmica, i això encara no és delicte malauradament. Jo en diria una situació al·lega’l de molt baixa moralitat. Doncs bé, MC's, la polèmica ja esta servida. Això si, com rarament és produeix, aquest cop del vostre cantó.

Alex Armengol

Cuidem el medi ambient

2007-11-07T16:12:00.001-08:00

Qui som ?

2007-11-07T07:55:00.000-08:00

Som una organització política de joves que des del pensament liberal volem construir una Andorra oberta i tolerant per a tots, una Andorra solidària i cohesionada socialment, una Andorra respectuosa amb el medi ambient, una Andorra que és mou i progressa, una Andorra moderna i amb visió de futur. En definitiva una Andorra que sap enfrontar-se als nous reptes.

Considerem el liberalisme, màxim exponent de la llibertat individual, és a dir, creem en la llibertat i responsabilitat individual com la base d’una societat civilitzada. Considerem la política com una eina de gestió de recursos públics pel benestar comú. Fugim de la política concebuda com una finalitat en si mateixa i lluitem per que els nostres valors serveixin de balança en les nostres accions. Som membres de ple dret de la Organització Liberal Jove Europea, LYMEC des d'abril 2003 i de la Federació Internacional de Joves Liberals (IFLRY) des del novembre de 2005. Aquesta aliança ens permet tenir una visió més amplia del liberalisme global. En definitiva, som uns joves amb sentiment andorrà implicats en el futur d'Andorra, treballant en equip, sense interessos particulars: Això si, amb un interès comú: Tirar endavant el nostre país.

Que fem ?

2007-11-02T08:04:00.000-07:00

- Consolidem els militants joves mantenint reunions amb els nuclis universitaris d'Andorra, França i Espanya i exposant els nostres pensamnt i idearis.

- Participem i treballem conjuntament amb tots els òrgans del partit, segui dins l' executiva nacional com els comitès parroquials.

- Impulsem trobades i reunions amb autoritats i personalitats de la política Andorrana i exterior.

- Tractem temes d'àmbit social: exposant i defensant i recolsem iniciatives i polítiques dirigides als joves: Habitatge, Ensenyament de qualitat, i totes aquelles qüestions que preocupen els joves del país.

- Mantenim el contacte amb diferents col·lectius i associacions relacionats amb el jovent (altres formacions polítiques, Joventut Nacionalista de Catalunya,...).

- Mantenir les relacions i vincles internacionals establerts com a membres de LYMEC i de la IFLRY , tot i participant en els Congressos i Assemblees d'aquetes organitzacions.

- Organitzem trobades institucional amb altres joves liberals europeus.

- Partcipem en la Secció Dona del partit a través de les joves militants.

- Desenvolupem i particime en les responsabilitats polítiques de govern tant a nivell parroquial com a nivell nacional.

- Donem la nostra opinió com a joves liberals en tots els fòrums que ens sigui possible, així com ser membres actius en les decisions del nostre partit.

Les lliçons dels PaperS.

2007-11-01T15:46:00.000-07:00

Com és habitual he rebut aquesta setmana el número 7 de la publicació PaperS, i com també és habitual res varia: Cinc comuns i el Govern suspenen i dos corporacions són l’exemple a seguir. De totes formes es un fet comprensible, ja que és una publicació política i no és gens estrany que és lloï la gestió de les corporacions governades pel seu color polític i es critiquen els adversaris.

Dos títol, però, em criden l’atenció d’aquest publicació, i no cal reproduir els textos atès que el butlletí s’ha rebut a les bústies dels ciutadans.

D’una banda el dedicat a la gestió del Comú d’Ordino. Aquí s’acusa l’equip de govern de mala gestió, citant com exemple el fet de demanar un suplement de crèdit (segons ells un crèdit extraordinari) pels actes de la inauguració de les instal·lacions del Prat de Call. Bé posats a llegir i a repassar les publicacions del BOPA, i tret de que pateixin alguna miopia que els impedeixi veure com es gestionen els comuns governats per vostès, resulta fàcil trobar que per exemple el Comú d’Andorra la Vella ha tirat de la figura de Suplement de Crèdit, ni més ni menys, 17 vegades i totes contra endeutament. Cosa que suposa un nou endeutament de 2.462.908,54 euros. Resulta encara més sorprenent els conceptes per els quals s’han demanat alguns d’aquest suplements de crèdit. Torbem, per exemple, que es demanen 104.000 euros per fer front a despeses relatives a assessorament i coordinació en temes de comunicació (aquest partida en els pressupost del Comú pel 2007 ja disposava d’un import de 554.283,53 euros). O per exemple els 132.000 euros per la partida de “Publicitat, promoció i propaganda”, per la qual ja es preveien 448.818 euros pressupostats inicialment per l’exercici 2007. Una altra falta de previsió són les dotacions per fer front a la renovació de contractes de lloguer de diferents instal·lacions. I per la inversió aquell “mega” suplement de crèdit de 998.778 euros per fer front a les obres d’impermeabilització de la Plaça del Poble. Seguint podem trobar un altre suplement, si més no, molt sorprenent, ja que es demanen 325.000 euros per fer front al pagament de l’ISI de diferents factures. Calculant que al tipus de gravamen d’aquesta figura tributària (4%), resulta que no s’havia previst pagar l’ISI equivalent a factures per un import de més de 8 milions d’euros.

En definitiva sort que les BOPA és de domini públic i qualsevol ciutadà sense necessitat d’intermediaris ho podrà comprovar per si mateix i extreure les seves conclusions.

L’altra títol cridaner és el dedicat als companys del Comú de Canillo que, segons la publicació confonen d’interès general amb d’interès partidista. Resulta curiós parlar de confusió quan els que es confonen d’interessos són els mateixos socialdemòcrates. El passat 12 d’octubre el Comú d’Andorra la Vella, amb els seus ja coneguts anuncis a mitja plana, convocava una concentració en pro del poble de Birmània, cosa que humanitàriament és lloable, però el que resulta sorprenent és que el dia següent els mitjans de comunicació reproduïen que és el partit Socialdemòcrata qui era l’organitzador de la concentració. Un altre exemple de les seves confusions és el fet de publicar en la pàgina web del partit la publicació COMUNAL titulada “URBANISME: equipaments i obres”. Resulta poc ètic parlar de separació d’interessos quan una publicació pagada amb diners de tots la ciutadania de la parròquia la fa seva un partit polític i la publica com si fos pròpia.

Si aquest és el reflex de la gestió alternativa que tant prediquin, i aquest és l’exemple de la separació d’interessos que tant defensin, la veritat és que no ho tindran gens fàcil a argumentar, perquè sortosament la ciutadania és molt més intel·ligent dels que vostès és pensin.

Maanan Aouraghe