Fa una setmana, a la Universitat Catalana d’Estiu, es va debatre sobre el concepte d’andorranitat. Un munt de polítics i personalitats del nostre país van donar el seu paper sobre la qüestió. Alguns, fins i tot, van avisar del greu risc que corre la nostra identitat andorrana –he d’admetre que a vegades aquests discursos em fan una mica de por, però s’ha d’admetre que és una qüestió que convida al debat.
Aquesta setmana, però, és el torn de la nostra universitat d’estiu, l’ANDORRANA, que per cert arriba al seu quart de segle d’existència. Raó per la qual és la nostra obligació felicitar els que han treballat i treballen de valent per fer realitat cada edició.
L’edició d’enguany porta un títol molt original i per reflexionar: L’ànima de la humanitat, el patrimoni cultural immaterial. Un terme de tant abast i tan ampli que pot encabir totes aquelles manifestacions intangibles de l’esser humà. Fins i tot hi podem incloure el concepte de la nostra identitat.
Però en la nostra universitat, ja en el seu equador, de polítics nostres se n’ha vist ben pocs. La veritat és que tampoc han sigut molt presents en les edicions anteriors, llevat d’alguna excepció. Entre altres temes s’hi va debatre la igualtat de gènere (2007), la immigració (2006), les grandeses i misèries del segle XX (2005), la societat i l’individu (2004)... Tots ells, temes que conviden a la reflexió.
És cert que la nostra universitat d’estiu defuig de connotacions polítiques. Es tracta d’un espai obert en què, de manera objectiva, els experts exposen temes importants i nosaltres, els assistents, aprenem, preguntem, repliquem i debatem. Evidentment, no és que trobem a faltar els nostres estimats polítics com a oradors, sinó més aviat com a oients. I qui sap, fins i tot poden aportar alguna reflexió important. El cap de Govern va manifestar en el discurs d’inauguració:
“Sovint els polítics ens preocupem del benestar material dels ciutadans i ens oblidem del benestar immaterial.” Més clar que l’aigua.
No podem anar a debatre la nostra identitat andorrana a Prada i menysprear un espai de debat tan important com la nostra universitat d’estiu; menys encara amb la temàtica d’enguany. Realment els nostres polítics andorrans han perdut una excel·lent ocasió d’aprendre i sobretot de debatre i compartir aquell concepte d’andorranitat entre tots nosaltres. Però més que mai han fet l’andorrà.
Acabo amb unes paraules del líder del Partit Conservador britànic, David Cameron, que diu: “És hora d’admetre que la vida no solament és diner, i que no només ens preocupa el producte interior brut, sinó també el benestar general. Es tracta de la bellesa del nostre entorn, la qualitat de la nostra cultura i, sobretot, de la força de les nostres relacions. Pertànyer a algú o a algun lloc produeix una immensa satisfacció.”
L’edició d’enguany porta un títol molt original i per reflexionar: L’ànima de la humanitat, el patrimoni cultural immaterial. Un terme de tant abast i tan ampli que pot encabir totes aquelles manifestacions intangibles de l’esser humà. Fins i tot hi podem incloure el concepte de la nostra identitat.
Però en la nostra universitat, ja en el seu equador, de polítics nostres se n’ha vist ben pocs. La veritat és que tampoc han sigut molt presents en les edicions anteriors, llevat d’alguna excepció. Entre altres temes s’hi va debatre la igualtat de gènere (2007), la immigració (2006), les grandeses i misèries del segle XX (2005), la societat i l’individu (2004)... Tots ells, temes que conviden a la reflexió.
És cert que la nostra universitat d’estiu defuig de connotacions polítiques. Es tracta d’un espai obert en què, de manera objectiva, els experts exposen temes importants i nosaltres, els assistents, aprenem, preguntem, repliquem i debatem. Evidentment, no és que trobem a faltar els nostres estimats polítics com a oradors, sinó més aviat com a oients. I qui sap, fins i tot poden aportar alguna reflexió important. El cap de Govern va manifestar en el discurs d’inauguració:
“Sovint els polítics ens preocupem del benestar material dels ciutadans i ens oblidem del benestar immaterial.” Més clar que l’aigua.
No podem anar a debatre la nostra identitat andorrana a Prada i menysprear un espai de debat tan important com la nostra universitat d’estiu; menys encara amb la temàtica d’enguany. Realment els nostres polítics andorrans han perdut una excel·lent ocasió d’aprendre i sobretot de debatre i compartir aquell concepte d’andorranitat entre tots nosaltres. Però més que mai han fet l’andorrà.
Acabo amb unes paraules del líder del Partit Conservador britànic, David Cameron, que diu: “És hora d’admetre que la vida no solament és diner, i que no només ens preocupa el producte interior brut, sinó també el benestar general. Es tracta de la bellesa del nostre entorn, la qualitat de la nostra cultura i, sobretot, de la força de les nostres relacions. Pertànyer a algú o a algun lloc produeix una immensa satisfacció.”
Maanan Aouraghe
Entrades
